Demòcrates insistents

En dic insistents perquè no se m'acut una paraula millor. Tot i el temps que ja ha passat, encara sóc incapaç d'entendre del tot com funciona el sistema electoral als EUA.

De moment el que sí que he entès és que hi ha d'haver un candidat republicà (ja escollit, John McCain) i un de demòcrata: serà la Hillary, serà l'Obama? No tothom vota en aquestes eleccions primàries i caucuses, només els delegats (tot i que encara no sé ben bé qui són). En cas d'empat, per dir-ne així, els superdelegats (que tampoc no sé qui són), desfarien l'empat.

El problema, de moment, és que els vots estan molt repartits, encara que l'Obama té un lleuger avantatge. Per això hi ha hagut tant d'enrenou amb les primàries de Pennsylvania. Les ha guanyat la Hillary, però no té prou vots per convertir-se en la candidata a la presidència.

El més divertit de tot és que tothom comença a estar una mica fart de la situació, fins i tot dins del partit, i les eleccions generals no seran fins al novembre. Només de pensar que cada dia hi haurà hores i hores de comentaris sobre el tema a la televisió, a l'autobús, a les sales d'espera dels hospitals... em fa posar la pell de gallina.

El que trobo més horrible és que en realitat hi ha més partits que passen totalment desapercebuts. No sé si és que la gent no els vota perquè no els agraden o senzillament perquè ni tan sols saben que existeixen. No n'he sentit a parlar mai, a la televisió, ho he sabut a través d'una persona que no està d'acord amb cap dels candidats oficials.

Si algú entén aquest guirigall, feu-me'n cinc cèntims, perquè m'estic tornant boja. Sort que els Lakers i en Gasol em fan pujar la moral cada cop que juguen. Ahir la victòria era tan clara que en Jack Nicholson fins i tot va marxar un parell de minuts abans que s'acabés el partit :-)

Política o esports? Política a la tele fins a fer-la més aviat odiosa, i esports per calmar el poble, suposo.

Bona salut a tots i feliç ressaca de Sant Jordi.