Com cada dia, intento llegir diversos diaris en edició virtual. Avui, una de les enquestes del 20minutos.es demanava l'opinió dels lectors sobre les comissions que paguem als bancs sobre les targetes de crèdit. Una barbaritat, oi?
Encara tinc un compte corrent que com podeu imaginar no faig servir massa sovint, però tot i això em toca pagar per manteniment de la llibreta, per cada línia que escriuen, per manteniment de les targetes... I això que les targetes les mantinc jo: guardadetes, en bon estat, sense ratllar... Però em toca pagar igualment.
De cop i volta m'he adonat que aquí no paguem RES en concepte "targetes de crèdit". Si es perd, si la roben, si l'hem de renovar, és igual: no paguem, és gratuït. A què es deu la diferència? Si algú ho sap, els suggeriments són benvinguts. Trobo que s'haurien d'aplicar les mateixes regles pel mateix producte: un trosset de plàstic amb el nostre nom que ens permet accedir als nostres diners.
Penseu que aquí fins i tot ens envien targetes amb el nostre nom que només ens caldria activar. Potser són gratuïtes durant un any i després se n'han de revisar els termes, però fins i tot així em fa l'efecte que val la pena.
El John i jo en tenim més d'una, com podeu imaginar. Amb diferents límits, amb diferents condicions de pagament, però en qualsevol cas, tenen un tret en comú: no paguem per tenir-les, ni per mantenir-les, ni per renovar-les.
Què us sembla? Busquem informació i demanem que ens tractin igual a tots els bancs?
PS: Algun avantatge hi havia d'haver als Estats Units :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada