dimecres, 17 de setembre de 2008

Falta un àngel

Avui fa un any que al cel hi tenim un àngel més. Una de les persones més extraordinàries que he conegut mai va començar un viatge etern i sense retorn el 17 de setembre de l'any passat. Sé que no sóc l'única que se'n recorda, i sé que sempre hi pensarem amb un somriure. Però no ho fa pas més fàcil.
És una tragèdia que va tocar de prop moltes persones i que ens ha deixat amb el cor encongit. Admiro el coratge dels que cada dia lluiten per superar la seva absència, i em sento impotent per no poder oferir res més que paraules de consol que em sonen del tot buides.
Des d'aquesta pàgina, a tots els que llegiu aquestes línies, us voldria demanar un favor. Sempre lluitem per alguna cosa, sempre hi ha alguna campanya en marxa. Us demano que us afegiu a una croada que va començar aquell dia funest: demaneu sisplau que millorin les mesures de seguretat a les carreteres.
Ja sabeu que són sobretot els motoristes els qui pateixen les pitjors conseqüències de les mesures inútils que s'han aplicat fins ara. Us demano que eviteu una altra data com aquesta que avui ens fa pesar tant l'ànima. Col·laboreu en campanyes per la protecció dels motoristes i per millorar la seguretat de les autopistes.
No cal que digui noms, ja sabem el que sentim, el que va passar i coneixem la pena que no se'n va. Però des d'aquí us envio un petonàs enorme, i la seguretat que, a la meva manera, segueixo lluitant i no m'oblido de vosaltres.

1 comentari:

Patricia ha dit...

Hola Laura,
moltes gràcies pel teu comentari.
Això em dona més forces per lluitar i tirar endavant.
Sí que ens falta un àngel, però sabem que hi és i que ens protegeix.

Molts petonets.
Patri