dissabte, 5 de desembre de 2009

En català

Ja sé que us he tingut abandonats una temporadeta, però és que estava preparant les maletes. Fa dos dies que vaig aterrar a Barcelona, i ja sabeu com destarota això de viatjar i fer preparatius. Després de 14 hores de vol, per fi escolto i parlo català la major part del dia, veig les notícies en català i llegeixo rètols en català. Com ho enyorava!

Ara que sóc aquí m'he adonat d'algunes diferències. Coses petites, a les què no solo parar massa atenció, però que ara m'han sobtat. Deu ser perquè han passat dos anys. Als Estats Units tot és gran. Molt gran. No només les autopistes de Los Angeles, també els gots i les gerres de llet. Ara l'esmorzar torna a ser una nova experiència.

El menjar té molt més bon gust aquí, sobretot la fruita i la verdura. Té menys conservants i no es congela per transportar-la, i es nota molt. Els dolços també m'agraden més aquí, ja sabeu que detesto el corn syrup. No us imagineu com he disfrutat el donut que m'he menjat per esmorzar :)

Si tot continua com fins ara, les properes entrades d'aquest bloc semblaran l'autobiografia d'un nen petit que comença a investigar el món, és exactament com em sento en aquests moments. I cansada i feliç, i enyorant el John, però això ja ho sabíeu, oi?

1 comentari:

Cristina Danés ha dit...

Benvinguda Laura!
em costa fer-me a la idea del que deu ser estar-se dos anys fora de casa, tinc moltes ganes de veure't, fins aviat.
Cristina