dissabte, 9 de febrer del 2008

Catalans a Los Angeles

Benvinguts! Aquest blog existeix gràcies al meu germà Jordi. Ell me'n va donar la idea. Ara que sóc tan lluny de casa m'agradaria compartir les meves experiències, espero que majoritàriament positives. I sembla que comencen bé: segur que coneixeu un altre català a Los Angeles.

Sí!!! Pau! Fa una setmaneta que va arribar i ja des del primer dia, sense jugar, va causar sensació. Després d'uns anys als Memphis Grizzlies, finalment els Lakers van decidir fitxar-lo. Li ho van comunicar un divendres i tothom s'esperava que arribés a Los Angeles dilluns. Doncs no.
Va agafar un avió, es va presentar per la revisió mèdica dissabte i va agafar un altre avió per assistir al partir dels Lakers. Ho va fer de civil, des de la grada, però tots els comentaristes estaven bocabadats. A més, havia de tornar a Memphis pel trasllat i tornar a L.A. pels entrenaments.

Com és possible que ja sigui aquí? Quin grau de compromís! Volem jugadors així! El primer partit que va jugar el van perdre de 3 punts, però la seva actuació va ser genial. I la segona igual, així que esperem que segueixi així. Ja tenia pensat anar a veure un partit, però ara segur que no me'l perdo!

La gent estava tan impressionada per la seva actitud que gairebé va eclipsar el gran esdeveniment del dia: la Superbowl, que es jugava aquella mateixa tarda. Dues sorpreses en un dia. En Pau Gasol ja assisteix als partits dels Lakers, i els Patriots perden la final de la Superbowl.

No es pot dir que jo sigui fanàtica del football, però aquí és l'esport nacional. Em resultava interessant que un equip hagués estat imbatut durant tota la temporada, i que perdessin la final.
Sembla una rucada, però aquí tot funciona diferent: des dels esports fins a la política, passant pel menjar, la forma de viure, els senyals de trànsit, la seguretat social... Ja intentaré anar-vos-ho explicant.

I canviant de tema: FELICITATS AL PALAU DE LA MÚSICA. Avui, 9 de febrer, fa 100 anys que el van inaugurar. Conec força persones que avui han estat molt enfeinades per aquest motiu, així que molta força, bona celebració i un brindis pels que no hi hem pogut ser.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Laura! D'aquesta manera ens podràs mantenir informats de les notícies americanes que només estan a 20 hores d'avió des de Catalunya! Un petó!

Patricia ha dit...

Hola Laura:

Gràcies per fer aquest gest, així sembla que estiguis més a prop.
Petonets. PATRI