dilluns, 11 de febrer de 2008

Adéu a les armes

Un tema molest, oi? Fa poc més d'una setmana hi va haver una sèrie de tirotejos en diferents punts dels Estats Units, amb 13 persones mortes. Un d'aquests tirotejos va ser a uns 3 quilòmetres de casa, així que penso que és un tema que ens afecta a tots.

Recentment s'ha fet una proposta per a què les escoles ensenyin els nens a utilitzar les armes. No me'n sabia avenir. L'argument que algunes persones em van donar és que és un dret constitucional i que tant per tant val més fer-ho correctament. D'altres em deien que en zones rurals els nens van a caçar de ben petits.

Doncs bé, a mi aquests arguments no em serveixen. El meu marit és professor a la facultat, i ha rebut més d'una amenaça. Una companya seva va passar un trimestre fent classes amb un policia a l'aula perquè la mateixa persona l'havia agredit físicament. Sort que aquesta persona no havia fet l'assignatura de "Premeu el gatell, foc, diana!".

Si els nens aprenen a utilitzar les armes de petits, com podran entendre el mal que poden arribar a fer? No correm el risc que les prenguin com joguines? No augmentaran els trets accidentals? És una de les coses que més em costa d'entendre, però bé, és un dret constitucional.

Només conec dues persones que tinguin armes a casa seva, però em fa un no sé què saber-ho... Sembla que em transportin en el temps fins a les pel·lícules de l'oest (mai més ben dit), i que en qualsevol moment hagi de començar un tiroteig. Potser hauria de demanar assessorament a l'Associació Nacional del Rifle i al seu il·lustre membre Charlton Heston.

Em costarà acostumar-me a això de tenir dret a les armes. No en vull cap a la vora. L'any 1994 anava cap a la facultat a Barcelona i agafant el metro a Lesseps vaig sentir els primers trets de la meva vida. No vaig veure l'arma ni havia sentit aquell soroll abans, però els vaig reconèixer immediatament. I les persones que pujaven de l'andana amb la por pintada a la cara també.

Per això penso resistir. Em nego a tenir qualsevol tipus d'arma a casa, encara que siguin per defensa pròpia; em semblen més un perill mortal que cap altra cosa.

1 comentari:

sylvia ha dit...

Ai! Això de les armes està tan arrelat als EUA :((( Fa por la veritat...

Per cert, benvinguda a la blogosfera :)
Una abraçada,