Avui hem tornat a dur la Canela al parc. Els diumenges hi sol haver molta més gent, i no perquè sigui un dia festiu, sinó perquè cada diumenge de 15.30 a 17.30 hi ha un veterinari que munta una paradeta i posa les vacunes als gossos a un preu reduït. Sí, cada setmana. No ens tocaven vacunes fins al mes de gener, però després de l'experiència amb l'opòssum vam pensar que no seria mala idea avançar-les.
Li hem posat quatre vacunes i hem pagat 60 dòlars, uns 40 euros. Si teniu animals, ja sabeu com van els preus, i la diferència es nota. Tenim el nostre certificat de vacunacions, la signatura del veterinari, l'etiqueta per renovar la llicència de la gossa, tot. És d'agrair. Penseu que, per exemple, l'hauríem pogut fins i tot vacunar per immunitzar-la contra serps de cascavell, i aquesta ja em sembla una vacuna més especialitzada. Per sort, com que al nostre barri de serps no en tenim, no li hem posat.
No em sembla mala idea que existeixin possibilitats com aquesta. Per desgràcia, hi ha moltes persones que no es poden permetre la càrrega econòmica de vacunar el gos regularment, i d'altres no ho fan perquè no els importa. Poder-ho fer a un preu més reduït em sembla una bona manera de procurar que els animalons no es posin malalts, i la iniciativa té molt èxit.
En realitat, també hi ha una sèrie de clíniques veterinàries on fan les esterilitzacions a preu reduït. A la ciutat de Los Angeles és obligatori esterilitzar els animals domèstics i tenir-los registrats. El problema és que n'hi ha molts a les gosseres i abandonats, i intenten no sacrificar animals. Si esterilitzen els animals i després fugen o algú els abandona, no tenen cries i arriben menys animals a les gosseres.
És una mesura discutible, n'hi ha que opinen que els governants no volen que els ciutadans tinguin animals domèstics i que es fiquen on no els demanen. Hi ha una manera d'evitar l'esterilització: demanar la llicència per a un gos de competició o de cria. Evidentment, toca pagar molt més i aquest és un altre argument utilitzat en contra d'aquesta mesura.
Tant el Coco com la Canela estan esterilitzats. Tots dos vénen de la gossera, i amb els problemes d'espai que ja es tenen a les protectores el que menys necessiten és que els animals que hi tenen els criïn. A més, em fa l'efecte que si una femella queda prenyada a la gossera, tindria menys possibilitats d'adopció: adoptem un sol animal o una femella que potser tindrà 10 cries?
La Canela havia tingut cadells poc abans que l'adoptéssim, però no en sabem res. No sabem on van néixer, si van viure, si els van adoptar. Imagineu-vos haver de buscar cases per a tots els cadells i cuidar-los a la gossera mentre se'ls busca una llar.
Ja us ho dic, és una mesura discutible, però potser no tan desencertada. La que em sembla un 10, definitivament, és la vacunació a preu reduït.
Li hem posat quatre vacunes i hem pagat 60 dòlars, uns 40 euros. Si teniu animals, ja sabeu com van els preus, i la diferència es nota. Tenim el nostre certificat de vacunacions, la signatura del veterinari, l'etiqueta per renovar la llicència de la gossa, tot. És d'agrair. Penseu que, per exemple, l'hauríem pogut fins i tot vacunar per immunitzar-la contra serps de cascavell, i aquesta ja em sembla una vacuna més especialitzada. Per sort, com que al nostre barri de serps no en tenim, no li hem posat.
No em sembla mala idea que existeixin possibilitats com aquesta. Per desgràcia, hi ha moltes persones que no es poden permetre la càrrega econòmica de vacunar el gos regularment, i d'altres no ho fan perquè no els importa. Poder-ho fer a un preu més reduït em sembla una bona manera de procurar que els animalons no es posin malalts, i la iniciativa té molt èxit.
En realitat, també hi ha una sèrie de clíniques veterinàries on fan les esterilitzacions a preu reduït. A la ciutat de Los Angeles és obligatori esterilitzar els animals domèstics i tenir-los registrats. El problema és que n'hi ha molts a les gosseres i abandonats, i intenten no sacrificar animals. Si esterilitzen els animals i després fugen o algú els abandona, no tenen cries i arriben menys animals a les gosseres.
És una mesura discutible, n'hi ha que opinen que els governants no volen que els ciutadans tinguin animals domèstics i que es fiquen on no els demanen. Hi ha una manera d'evitar l'esterilització: demanar la llicència per a un gos de competició o de cria. Evidentment, toca pagar molt més i aquest és un altre argument utilitzat en contra d'aquesta mesura.
Tant el Coco com la Canela estan esterilitzats. Tots dos vénen de la gossera, i amb els problemes d'espai que ja es tenen a les protectores el que menys necessiten és que els animals que hi tenen els criïn. A més, em fa l'efecte que si una femella queda prenyada a la gossera, tindria menys possibilitats d'adopció: adoptem un sol animal o una femella que potser tindrà 10 cries?
La Canela havia tingut cadells poc abans que l'adoptéssim, però no en sabem res. No sabem on van néixer, si van viure, si els van adoptar. Imagineu-vos haver de buscar cases per a tots els cadells i cuidar-los a la gossera mentre se'ls busca una llar.
Ja us ho dic, és una mesura discutible, però potser no tan desencertada. La que em sembla un 10, definitivament, és la vacunació a preu reduït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada