dissabte, 14 de febrer de 2009

Ja sóc aquí...

... altra vegada! He passat 3 setmanes ben entretingudes, en bona companyia: la mama ha vingut a veure'ns! Ja tocava, però, 14 mesos són molts. Com bé us podeu imaginar, he deixat l'ordinador de banda durant una pila de dies, però segur que ja esteu al cas de totes les novetats.

L'Obama ha començat a implementar els canvis de què havia parlat i que molts pensaven que no veurien. Ja s'ha començat el procès per tancar Guantánamo, s'han congelat els sous dels congressistes que guanyen 100.000 dòlars l'any o més, s'ha limitat el sou dels executius que treballen en companyies subvencionades pel govern federal, la Cambra Baixa ha aprovat un pla de rescat econòmic, una dona ha tingut 8 criatures i l'escàndol cada cop és més gran, va caure un avió al riu Hudson i un altre es va estavellar contra una casa a Buffalo...

Déu n'hi do, oi? De tot això que us he comentat, el que més m'ha cridat l'atenció és el naixement dels 8 nens. Aviam, una dona de 33 anys, divorciada i a l'atur, amb una lesió que segurament li impedirà tornar a treballar mai més, que viu amb els pares (que per cert, es van declarar en bancarrota l'any passat) en una casa de 3 habitacions, que té 6 criatures concebudes per fecundació in vitro, aconsegueix que li facin una altra fecundació i té 8 criatures.

Qui és el bèstia que ho ha fet? Perdoneu, però és com ho veig. Primer, no penso pas que aquesta senyora sàpiga el que està fent. Directament, no pot mantenir les criatures i de debò penso que no necessita un ginecòleg sinó un psiquiatre. Implantar 6 òvuls fecundats en una dona de 33 anys que ja ha demostrat que pot arribar al final de l'embaràs és una rucada: posa en perill la mare i també les criatures. No em sembla ètic ni sensat.

A part d'això, ella ha dit en una entrevista que no li caldrà ajut estatal per tirar endavant les criatures, que no rebrà cap tipus de subsidi. Ja té una pàgina web on es poden fer donacions amb Visa o MasterCard. I per cert, 3 de les criatures que té reben una ajuda (i amb raó) per discapacitat.

Potser sóc molt insensible o radical, però francament no entenc com s'ha arribat a aquesta situació. No penso que ella pugui pujar aquestes criatures com toca, i no em malinterpreteu. No dic que no se les estimi, si fos així m'enutjaria encara més. El que vull dir és que per molt que s'estimi les criatures, tenir-ne 14 (i la més gran té 7 anys) i cuidar-les significa una despesa enorme. Bolquers, menjar, roba, escola... I on viuran? Imagineu-vos la situació: una casa de 3 habitacions per a un matrimoni que comença a ser gran, que viu amb la seva filla i 14 néts...

Un altre detall: la família la manté l'avi. Ara, per poder millorar la situació econòmica de la família, aquest senyor se n'anirà a l'Iraq a fer de conductor i intèrpret. Algú ho entén?