Ja sé que fa molt de temps que us dic que us he d'explicar com funciona el sistema sanitari, i em sembla que ja me n'heu sentit parlar pestes. En algun lloc vaig llegir que la sanitat americana era la més cara i ineficient, i els dono tota la raó.
Fa uns dies ens van començar a arribar factures per serveis que l'assegurança mèdica ens cobreix, però ja sabem que els tràmits administratius moltes vegades ens fan la vida impossible. Tot i que tant els metges com l'hospital tenen la informació de la nostra asseguradora, ens arriben més i més cartes, més i més factures que ens obliguen a trucar, tornar a trucar, enviar papers i confirmacions perquè es facin càrrec de les despeses que els corresponen.
La meva estada a l'hospital i el part costen 27.000 dòlars. Ho heu llegit bé. Fa posar la pell de gallina, eh? I això que no va caler cessària, que si no hi hauríem d'afegir el preu del quiròfan! Per pura curiositat, vaig intentar esbrinar quant costa un part a la sanitat privada a Espanya. Pel que he sabut, són aproximadament 6.000 euros. No sé si algun de vosaltres en té informació de primera mà, però és que la diferència és brutal. I que consti que aquí no tenim alternativa perquè la seguretat social no ens cobreix.
Personalment, atribueixo la xifra a l'assegurança de responsabilitat civil que paguen els metges per evitar litigis i al fet que les persones sense assegurança reben serveis als mateixos hospitals però no els paguen, així que s'inflen les quotes i les factures de la resta. Però què carai, que són 27.000 dòlars! És una barbaritat.
Tres setmanes abans que naixés el Marc, em van haver de fer una sèrie de proves perquè es movia poc i es volien assegurar que tot anava bé. L'ecografia que em van fer aquell dia costa 235 dòlars. I res d'ecografia en 3D ni res d'això, que aquestes sí que sé que a Barcelona costen 180 euros. No, la de blanc i negre i com a prova diagnòstica.
L'anatomia patològica de la placenta costa uns 300 dòlars més. La primera visita del Marc al pediatra puja 150 dòlars (visita de rutina, les que toca fer a tots els nens habitualment), i una visita al cap de dues setmanes perquè tenia una mica de sang a les caquetes, 150 dòlars més.
He deixat per al final la factura que gairebé ens costa un atac de cor: l'estada del Marc a la UCI (incloent medicaments i proves de laboratori) puja 87.000 dòlars. Però si gairebé es pot comprar una casa, amb aquests diners! És espantós. Ara ja veieu perquè tanta gent es declara en bancarrota per culpa de les factures mèdiques, o perquè no tenen assegurança. Al cap i a la fi, si és una emergència mèdica t'han d'atendre, però és que un sistema així és insostenible.
Com es pot pagar, tot això? Ja us ho dic, és un sistema injust. Encara ara ens estem carregant de paciència per repetir a la mútua que el Marc ja està inclòs a l'assegurança, però que encara no han processat els papers, que ho demanin al seu propi personal administratiu.
I una anècdota. El Marc encara no té partida de naixement, a Califòrnia es triga 4 mesos a processar-les. Increïble, però cert. A l'hospital t'envien un secretari a l'habitació per omplir un certificat que confirma que un nen a qui posaràs tal i tal nom va néixer tal dia i tal hora a l'hospital tal i va pesar tant. Això s'envia al govern de l'estat i allà et fan la partida de naixement, que no tindràs fins al cap de 4 mesos.
Mentre ets a l'hospital, les criatures són babyboy o babygirl. Totes les fitxes i etiquetes del Marc deien babyboy Noga. La factura de l'hospital deia unknown Noga. Com que desconegut? S'ha de ser lluç per no mirar el certificat que ells mateixos van fer, o per comparar el número d'història clínica. Aquest és un dels problemes amb l'assegurança: ells tenen assegurats John J. Noga, Laura Noga i Marc Noga, però no pas un desconegut Noga. Quines ridiculeses!
Fa uns dies ens van començar a arribar factures per serveis que l'assegurança mèdica ens cobreix, però ja sabem que els tràmits administratius moltes vegades ens fan la vida impossible. Tot i que tant els metges com l'hospital tenen la informació de la nostra asseguradora, ens arriben més i més cartes, més i més factures que ens obliguen a trucar, tornar a trucar, enviar papers i confirmacions perquè es facin càrrec de les despeses que els corresponen.
La meva estada a l'hospital i el part costen 27.000 dòlars. Ho heu llegit bé. Fa posar la pell de gallina, eh? I això que no va caler cessària, que si no hi hauríem d'afegir el preu del quiròfan! Per pura curiositat, vaig intentar esbrinar quant costa un part a la sanitat privada a Espanya. Pel que he sabut, són aproximadament 6.000 euros. No sé si algun de vosaltres en té informació de primera mà, però és que la diferència és brutal. I que consti que aquí no tenim alternativa perquè la seguretat social no ens cobreix.
Personalment, atribueixo la xifra a l'assegurança de responsabilitat civil que paguen els metges per evitar litigis i al fet que les persones sense assegurança reben serveis als mateixos hospitals però no els paguen, així que s'inflen les quotes i les factures de la resta. Però què carai, que són 27.000 dòlars! És una barbaritat.
Tres setmanes abans que naixés el Marc, em van haver de fer una sèrie de proves perquè es movia poc i es volien assegurar que tot anava bé. L'ecografia que em van fer aquell dia costa 235 dòlars. I res d'ecografia en 3D ni res d'això, que aquestes sí que sé que a Barcelona costen 180 euros. No, la de blanc i negre i com a prova diagnòstica.
L'anatomia patològica de la placenta costa uns 300 dòlars més. La primera visita del Marc al pediatra puja 150 dòlars (visita de rutina, les que toca fer a tots els nens habitualment), i una visita al cap de dues setmanes perquè tenia una mica de sang a les caquetes, 150 dòlars més.
He deixat per al final la factura que gairebé ens costa un atac de cor: l'estada del Marc a la UCI (incloent medicaments i proves de laboratori) puja 87.000 dòlars. Però si gairebé es pot comprar una casa, amb aquests diners! És espantós. Ara ja veieu perquè tanta gent es declara en bancarrota per culpa de les factures mèdiques, o perquè no tenen assegurança. Al cap i a la fi, si és una emergència mèdica t'han d'atendre, però és que un sistema així és insostenible.
Com es pot pagar, tot això? Ja us ho dic, és un sistema injust. Encara ara ens estem carregant de paciència per repetir a la mútua que el Marc ja està inclòs a l'assegurança, però que encara no han processat els papers, que ho demanin al seu propi personal administratiu.
I una anècdota. El Marc encara no té partida de naixement, a Califòrnia es triga 4 mesos a processar-les. Increïble, però cert. A l'hospital t'envien un secretari a l'habitació per omplir un certificat que confirma que un nen a qui posaràs tal i tal nom va néixer tal dia i tal hora a l'hospital tal i va pesar tant. Això s'envia al govern de l'estat i allà et fan la partida de naixement, que no tindràs fins al cap de 4 mesos.
Mentre ets a l'hospital, les criatures són babyboy o babygirl. Totes les fitxes i etiquetes del Marc deien babyboy Noga. La factura de l'hospital deia unknown Noga. Com que desconegut? S'ha de ser lluç per no mirar el certificat que ells mateixos van fer, o per comparar el número d'història clínica. Aquest és un dels problemes amb l'assegurança: ells tenen assegurats John J. Noga, Laura Noga i Marc Noga, però no pas un desconegut Noga. Quines ridiculeses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada