El GOP, el partit republicà, va guanyar les eleccions d'ahir a Massachusetts. Per cert, que aquí el partit republicà és el de dretes conservador. Ja us comentava que encara que Massachusetts ens quedi molt lluny, és un moment que pot ser important, perquè pot afectar l'aprovació de la reforma sanitària.
Personalment, estic en contra de la reforma sanitària que proposa Obama. És intrínsecament injusta, i molt. I em rebenta pensar que hem de començar a pagar impostos per finançar una reforma sanitària a la qual no tindrem accés. Si no ens podem beneficiar de la Seguretat Social, per què l'hem de pagar? Segurament és una postura egoista, però si teniu en compte que cada mes un 30% de la nòmina o més se la queden en impostos, potser entendreu perquè estic tan empipada.
En fi, que no m'agrada la proposta. Per aprovar-la, es necessiten 60 vots, i fins ara els tenien. La manera com s'han aconseguit és molt singular. Molts senadors hi estaven en contra, però abans de Nadal van començar a canviar d'opinió. Curiosament, aquest canvi d'opinió va anar acompanyat de beneficis polítics i econòmics per a l'estat que representaven. En altres casos, van ser regals personals directes. D'això, jo en dic comprar el vot. Corrupció també s'hi escau.
A Massachusetts Ted Kennedy representava el partit demòcrata i havia estat un dels més ferms defensors de la reforma sanitària. En morir, el seu escany va quedar buit i la lluita electoral era l'habitual: un demòcrata contra un republicà.
Històricament, Massachusetts és un estat demòcrata. Fa dècades que no s'elegia un republicà, i és un estat molt liberal. A més, el candidat republicà era gairebé un desconegut total, i la seva campanya s'ha basat sobretot en la reforma sanitària. La gent està molt empipada, i no s'està fent cas a l'opinió dels votants.
Aquest canvi tan radical hauria de ser un toc d'atenció, més aviat un cop de martell al cap dels qui no veuen que les coses no es poden imposar així com així, i menys si implica comprar vots. S'ha dit clarament que no s'està d'acord amb la gestió de l'equip Obama, i espero que això els faci recapacitar.
Ara, la discussió és quan celebrar la votació sobre la reforma sanitària. Es volia fer abans que Brown prengués possessió del seu escany, perquè així els demòcrates tindrien els vots necessaris. Alguns il·luminats ja han dit que és mala idea, perquè crearia la sensació que no es té en compte l'opinió de l'electorat i es vol aprovar la reforma peti que peti. I sí, és la sensació que tinc, només es busca el lluïment polític d'uns pocs.
Els demòcrates més conservadors estan una mica acoquinats. No és precisament que estiguessin massa contents amb les mesures que es contemplaven, però ara parlen de suïcidi polític si continuen oferint el seu suport a la reforma. Ja veurem com acabarà tot això, però penseu una cosa: Massachusetts és el cas més evident, però a Virginia i New Hampshire ja s'havia començat a veure que les coses anirien així, els republicans ja havien conseguit victòries importants que ara pesen més que mai.
Esperem que Obama es repensi la seva estratègia. El suport que rebia ha caigut en picat i les mesures adoptades han estat com a mínim polèmiques en molts camps. Penseu que molts votants independents van votar per ell, i ara són aquestes persones les que han dit prou. És un canvi significatiu i representa perdre gran part del suport que el va fer president.
No m'agrada que, a més, s'intenti desviar l'atenció de la gent fent èmfasi en d'altres situacions que, sovint, tampoc no són com ens expliquen. Però desbarrar, tocarà fer-ho en un altre moment.
Personalment, estic en contra de la reforma sanitària que proposa Obama. És intrínsecament injusta, i molt. I em rebenta pensar que hem de començar a pagar impostos per finançar una reforma sanitària a la qual no tindrem accés. Si no ens podem beneficiar de la Seguretat Social, per què l'hem de pagar? Segurament és una postura egoista, però si teniu en compte que cada mes un 30% de la nòmina o més se la queden en impostos, potser entendreu perquè estic tan empipada.
En fi, que no m'agrada la proposta. Per aprovar-la, es necessiten 60 vots, i fins ara els tenien. La manera com s'han aconseguit és molt singular. Molts senadors hi estaven en contra, però abans de Nadal van començar a canviar d'opinió. Curiosament, aquest canvi d'opinió va anar acompanyat de beneficis polítics i econòmics per a l'estat que representaven. En altres casos, van ser regals personals directes. D'això, jo en dic comprar el vot. Corrupció també s'hi escau.
A Massachusetts Ted Kennedy representava el partit demòcrata i havia estat un dels més ferms defensors de la reforma sanitària. En morir, el seu escany va quedar buit i la lluita electoral era l'habitual: un demòcrata contra un republicà.
Històricament, Massachusetts és un estat demòcrata. Fa dècades que no s'elegia un republicà, i és un estat molt liberal. A més, el candidat republicà era gairebé un desconegut total, i la seva campanya s'ha basat sobretot en la reforma sanitària. La gent està molt empipada, i no s'està fent cas a l'opinió dels votants.
Aquest canvi tan radical hauria de ser un toc d'atenció, més aviat un cop de martell al cap dels qui no veuen que les coses no es poden imposar així com així, i menys si implica comprar vots. S'ha dit clarament que no s'està d'acord amb la gestió de l'equip Obama, i espero que això els faci recapacitar.
Ara, la discussió és quan celebrar la votació sobre la reforma sanitària. Es volia fer abans que Brown prengués possessió del seu escany, perquè així els demòcrates tindrien els vots necessaris. Alguns il·luminats ja han dit que és mala idea, perquè crearia la sensació que no es té en compte l'opinió de l'electorat i es vol aprovar la reforma peti que peti. I sí, és la sensació que tinc, només es busca el lluïment polític d'uns pocs.
Els demòcrates més conservadors estan una mica acoquinats. No és precisament que estiguessin massa contents amb les mesures que es contemplaven, però ara parlen de suïcidi polític si continuen oferint el seu suport a la reforma. Ja veurem com acabarà tot això, però penseu una cosa: Massachusetts és el cas més evident, però a Virginia i New Hampshire ja s'havia començat a veure que les coses anirien així, els republicans ja havien conseguit victòries importants que ara pesen més que mai.
Esperem que Obama es repensi la seva estratègia. El suport que rebia ha caigut en picat i les mesures adoptades han estat com a mínim polèmiques en molts camps. Penseu que molts votants independents van votar per ell, i ara són aquestes persones les que han dit prou. És un canvi significatiu i representa perdre gran part del suport que el va fer president.
No m'agrada que, a més, s'intenti desviar l'atenció de la gent fent èmfasi en d'altres situacions que, sovint, tampoc no són com ens expliquen. Però desbarrar, tocarà fer-ho en un altre moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada