Cancel·lat o no?

Avui aquesta entrada serà de prova. Em van inhabilitar el bloc sense avís previ i tot just he aconseguit reactivar-lo. Jo que em pensava que tanta polèmica m'havia causat problemes... :)

Tinc un munt de coses per explicar (o intentar entendre, o que m'ataquen els nervis i m'he de desfogar), però el Marc em roba totes les hores del dia. A les nits ja menja cada 4 horetes, però m'he de llevar entre els seus àpats per treure'm llet, i de dia menja cada dues hores i mitja (tres si tenim sort). Està preciós, pesa més de 6 quilos i mig i la robeta que porta ja és per nens de sis mesos!

Ja comença a dir agu, i passa moltes més hores despert. Ara, per sort per a mi, està fent la migdiada: és el segon dia que en fa! Us passo unes fotos de la setmana passada:

Patriotic cake

Pastís patriòtic és el nom del pastís que ens vam menjar per celebrar el Memorial Day. Em penso que és una de les celebracions més antigues dels Estats Units, juntament amb Acció de Gràcies. La va instituir un general l'any 1868 amb el nom de Decoration Day, per tornar a unir el país (moralment, s'entén) després de la Guerra Civil.

Diuen que va escollir aquella primera data, el 30 de maig de 1868, perquè no assenyalava l'aniversari de cap batalla de la Guerra Civil i perquè segurament llavors hi hauria flors a tots els Estats Units.

Tenint en compte la quantitat de soldats morts i ferits a l'Afganistan i a l'Iraq, i sabent com en són, de patriotes, els americans, ja us podeu imaginar el sentiment que hi posen. Només cal mirar els comentaris que apareixen en xarxes socials a la vora d'aquesta data.

El John i jo em penso que molt, molt militars no ho som, però a la nostra manera vam complir amb la celebració.

El preu d'un part

Ja sé que fa molt de temps que us dic que us he d'explicar com funciona el sistema sanitari, i em sembla que ja me n'heu sentit parlar pestes. En algun lloc vaig llegir que la sanitat americana era la més cara i ineficient, i els dono tota la raó.

Fa uns dies ens van començar a arribar factures per serveis que l'assegurança mèdica ens cobreix, però ja sabem que els tràmits administratius moltes vegades ens fan la vida impossible. Tot i que tant els metges com l'hospital tenen la informació de la nostra asseguradora, ens arriben més i més cartes, més i més factures que ens obliguen a trucar, tornar a trucar, enviar papers i confirmacions perquè es facin càrrec de les despeses que els corresponen.

La meva estada a l'hospital i el part costen 27.000 dòlars. Ho heu llegit bé. Fa posar la pell de gallina, eh? I això que no va caler cessària, que si no hi hauríem d'afegir el preu del quiròfan! Per pura curiositat, vaig intentar esbrinar quant costa un part a la sanitat privada a Espanya. Pel que he sabut, són aproximadament 6.000 euros. No sé si algun de vosaltres en té informació de primera mà, però és que la diferència és brutal. I que consti que aquí no tenim alternativa perquè la seguretat social no ens cobreix.

Personalment, atribueixo la xifra a l'assegurança de responsabilitat civil que paguen els metges per evitar litigis i al fet que les persones sense assegurança reben serveis als mateixos hospitals però no els paguen, així que s'inflen les quotes i les factures de la resta. Però què carai, que són 27.000 dòlars! És una barbaritat.

Tres setmanes abans que naixés el Marc, em van haver de fer una sèrie de proves perquè es movia poc i es volien assegurar que tot anava bé. L'ecografia que em van fer aquell dia costa 235 dòlars. I res d'ecografia en 3D ni res d'això, que aquestes sí que sé que a Barcelona costen 180 euros. No, la de blanc i negre i com a prova diagnòstica.

L'anatomia patològica de la placenta costa uns 300 dòlars més. La primera visita del Marc al pediatra puja 150 dòlars (visita de rutina, les que toca fer a tots els nens habitualment), i una visita al cap de dues setmanes perquè tenia una mica de sang a les caquetes, 150 dòlars més.

He deixat per al final la factura que gairebé ens costa un atac de cor: l'estada del Marc a la UCI (incloent medicaments i proves de laboratori) puja 87.000 dòlars. Però si gairebé es pot comprar una casa, amb aquests diners! És espantós. Ara ja veieu perquè tanta gent es declara en bancarrota per culpa de les factures mèdiques, o perquè no tenen assegurança. Al cap i a la fi, si és una emergència mèdica t'han d'atendre, però és que un sistema així és insostenible.

Com es pot pagar, tot això? Ja us ho dic, és un sistema injust. Encara ara ens estem carregant de paciència per repetir a la mútua que el Marc ja està inclòs a l'assegurança, però que encara no han processat els papers, que ho demanin al seu propi personal administratiu.

I una anècdota. El Marc encara no té partida de naixement, a Califòrnia es triga 4 mesos a processar-les. Increïble, però cert. A l'hospital t'envien un secretari a l'habitació per omplir un certificat que confirma que un nen a qui posaràs tal i tal nom va néixer tal dia i tal hora a l'hospital tal i va pesar tant. Això s'envia al govern de l'estat i allà et fan la partida de naixement, que no tindràs fins al cap de 4 mesos.

Mentre ets a l'hospital, les criatures són babyboy o babygirl. Totes les fitxes i etiquetes del Marc deien babyboy Noga. La factura de l'hospital deia unknown Noga. Com que desconegut? S'ha de ser lluç per no mirar el certificat que ells mateixos van fer, o per comparar el número d'història clínica. Aquest és un dels problemes amb l'assegurança: ells tenen assegurats John J. Noga, Laura Noga i Marc Noga, però no pas un desconegut Noga. Quines ridiculeses!

Marc

Avui us presento el Marc. Va néixer el dia 8 d'abril a mitjanit, i com ja sospitàvem, és un nen ben gran: va pesar 4,100 quilos i mesurava 51 centímetres. Mireu la foto que em vaig fer dos mesos abans que nasqués:

Ja prometia, eh? Els dos últims mesos d'embaràs van ser pesats i complicadets, per això us he tingut tan abandonats. Les últimes fotos de l'embaràs no les penjo, però imagineu un nino Michelin intentant moure's: jo. Em vaig inflar moltíssim, vaig tenir problemes de pressió durant les últimes setmanes i es va notar.

El part va ser llarg i complicat, i allò que diuen que quan tens el nen en braços ho oblides tot, és mentida. Sí que la sensació de veure'l i agafar-lo per primera vegada va ser única, i estic més que feliç que sigui amb nosaltres, però oblidar el part, va a ser que no. L'emoció, però, es fa notar. Aquí teniu el Marc acabat de néixer:

I la mama, ben orgullosa:




Les primeres fotos amb el papa les vam fer just després que el rentessin. Quina cara d'orgull, eh?



A les tres hores el vam tornar a retratar:

El més dur de tot va ser que el vam haver de deixar a l'hospital quan em van donar l'alta. Durant el part jo vaig tenir febre una estoneta i ell va néixer amb febre, així que el van ingressar a la UCI de neonatologia per donar-li antibiòtics durant una setmana. És un nen valent, amb prou feines es queixava tot i les punxades i cables i punyetes. Sembla ser que li hem escollit bé el nom, el significat del nom Marc és "guerrer".

Ara ja fa gairebé 3 setmanes que el tenim a casa, i ja us podeu imaginar que ens cau la bava. Aquí teniu una part de les fotos que li hem fet. Com ha crescut, eh?

El que més li agrada és quedar-se adormit en braços. Això sí, després continua dormint al seu bressol, però ens encanta que se'ns quedi adormit a la panxa:

També li agrada molt anar en cotxet, però sobretot, sobretot, anar en cotxe. Serà com la mama, li agradarà viatjar :)

Gran injustícia

És el que penso de la reforma sanitària, el primer pas de la qual tot just s'ha aprovat. M'he d'entretenir en fer quatre pinzellades del sistema sanitari dels Estats Units, i ja veieu que últimament no he estat molt activa (deu ser la mida de la panxa), però és que el que han fet avui és molt gros.

Després de comprar vots fent concessions als senadors de certs estats, s'ha aprovat la reforma del model sanitari venent-lo com a "cobertura universal". No. És mentida. A nosaltres no ens cobreix. Tothom busca una feina amb "beneficis sanitaris", és a dir, que la companyia que et contracti pagui la totalitat o una part d'una assegurança mèdica privada.

Si no es té sort o es treballa d'autònom, s'ho ha de pagar un mateix, i la quantitat és més o menys el que es paga cada mes d'hipoteca. No és fàcil fer aquests pagaments, i menys quan hi ha companyies que augmenten els preus un 39% en un sol any. El resultat és que moltes persones no tenen cobertura sanitària, i només van al metge si és una emergència perquè aleshores no se't pot denegar l'atenció. Per aquest motiu, moltes persones moren de malalties que es podien haver detectat i curat amb temps o, en el millor dels casos, s'acaben arruïnat.

El sistema cobreix les despeses mèdiques de les persones que no tenen feina, que viuen d'ajudes socials o que no cobren un mínim establert. Em sembla molt injust que les persones que treballen no tinguin accés al mateix sistema, i més tenint en compte que cada mes sí que et descompten el pagament de Medicaid. Això és el que em fa bullir la sang.

Ara, s'estarà obligat a tenir contractada una pòlissa mèdica, i si no és així, fins i tot es podrà multar els infractors. Les condicions seran les mateixes: a les persones que reben ajuts del govern també se'ls pagarà l'assegurança. Als que treballen, no. I si no tenen beneficis sanitaris o no es poden pagar la prima, doncs tocarà pagar les conseqüències. I com us dic, de la nòmina de cada mes es continuarà retenint el pagament de la seguretat social tot i que no s'hi tingui accés. I el que encara és més divertit, en 10 anys s'espera recaptar 17.000 milions de dòlars en concepte de multes.

És injust! I molt. I encara no s'ha acabat, la història. El cost aproximat de la reforma és 1.000 bilions de dòlars. El govern està en dèficit, estats com Califòrnia aviat estaran en bancarrota, però calen tots aquests diners. D'on vindran?

Per començar, es crea un impost nou per recaptar 438.000 milions de dòlars. Sí, nosaltres el pagarem, però no ens ajudaran ni a pagar la pòlissa ni tindrem accés a serveis mèdics de la seguretat social.

El pagament a Medicaid (la seguretat social, per entendre'ns) va a mitges entre treballador i patró, un 1,45% cadascú. Ara el treballador pagarà un 2,35% de la seva nòmina a Medicare però no hi tindrà accés (perquè cobra nòmina). En alguns casos, s'arribarà al 3,8%.

La idea més genial de totes és la que afirma que els patrons contractaran les pòlisses més econòmiques i els diners que s'estalviïn passaran directament a la nòmina del treballador. Sí, segur. Si la nòmina augmenta, els impostos sobre aquest valor augmenten, i aquests diners financen el sistema sanitari, per tant, problema resolt. Genial, eh?

Els impostos es comencen a cobrar ja, però les mesures més importants en què s'ha basat tota la campanya i tota la reforma no entraran en ple funcionament fins l'any 2014. Serà l'any 2018 que tot serà com diuen que és (si va bé).

Si un patró no t'ofereix beneficis sanitaris ha de pagar, si no ho fa, se'l pot multar i això vol dir 52.000 milions de dòlars en 10 anys. Qui és el geni econòmic que ho ha basat tot en possibles multes d'aquí 10 anys?

S'aplicaran noves taxes a la indústria sanitària, perquè és clar, tindran més clients i per tant més beneficis, així que podran pagar més: 107.000 milions en 10 anys.

Estic molt empipada, aquí es queixen de la situació econòmica de Grècia i els critiquen per les seves mesures econòmiques, però és que les barbaritats que ells han fet i que han planejat per als propers deu anys són encara pitjors. Quina decepció, la política de l'Obama. I quina inconsciència!

Recopilant el mes de febrer

Quants dies sense escriure! Ja us podeu imaginar la quantitat de coses que han passat, oi? Va tornar a ploure i vam tornar a passar el dia controlant l'aigua que entrava al menjador, però el bon temps ha tornat: mitjans de febrer i ja hem arribat als 24º. Espantós!

Han començat els jocs olímpics d'hivern a Vancouver i la primera notícia va ser la mort d'un dels participants durant la sessió d'entrenament. Em va sobtar molt, la veritat.

Ja ha passat sant Valentí, que aquí se celebra molt. A tot arreu es pot comprar algun detall, fins i tot algunes persones es fan una paradeta a davant de casa i venen flors (no sé si del seu jardí o encarregades i revenudes a un preu més alt). Els colors dominants: el vermell i el rosa. A casa, vam fer un pastisset i ja va estar. Mireu-lo:

Avui hem celebrat el Presidents' Day. És un dia enganyós: el nom oficial de la celebració no és dia dels presidents, sinó dia de l'aniversari de Washington. Washington va néixer el 22 de febrer i s'ha celebrat l'esdeveniment des que ocupava el seient presidencial. Lincoln va néixer el 12 de febrer i molts estats també volien commemorar aquesta efemèride, així que hem acabat amb el presidents' day, que se celebra el tercer dilluns de febrer.

A cals Noga també han passat coses: tinc tanta panxa que girar-me al llit és un repte més gran que el París-Dakar i això de tenir malucs més amples i articulacions més laxes ha fet que la ciàtica sigui una part massa constant de la meva vida. Ja gairebé tenim a punt l'habitació del petit i estem esperant que acabin d'arribar algunes coses que hem encarregat.

Han venut la casa del costat (fa un any que estava en venda) i hi estan treballant fort. De moment, han començar pel jardí, que més aviat semblava una selva. Ens beneficia perquè un dels arbres del seu jardí estava inclinat sobre el nostre, i ens feia patir que durant una tempesta o una ventada ens acabés caient a sobre. Si algun dia refinancem la hipoteca o venem la casa, també ens ajudarà; la veritat és que no sabia la importància que aquí tenen les cases del costat a l'hora de fer una taxació i una valoració de les propietats.

Inundats

Diuen que el temps està ben boig. A la costa est parlen de Snowmaggedon, una combinació de snow (neu) i armageddon (la fi del món). És la pitjor tempesta soferta en un parell de segles, i a part dels problemes causats per la quantitat de neu que ha caigut, hi ha milers de persones sense llum.

És molt il·lustrativa la carta que l'Antoni Bassas ha escrit a El Periódico. És en aquest enllaç:

http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=685023&idseccio_PK=1007&h=

Per cert, el comentari que fa dient que els homes del temps l'endevinen, és del tot certa. Ja fa dies que nosaltres estem avisats del que toca, i per internet podem seguir la previsió meteorològica de deu dies, de l'endemà, o la de les següents dotze hores, hora per hora. És francament útil en dies com avui.

Pel que fa al temps, a la costa oest estem inundats. Fa un parell de setmanes vam patir tres tempestes en una setmana, sense respirar. Degut als incendis de l'estiu i la tardor, s'esperaven esllavissades de fang, i n'hi va haver. Avui, però, ha estat encara pitjor.

Hi ha una cinquantena de cases destruïdes a la zona de La Cañada Flintridge, i com a mínim cinc que ja no es consideren habitables. Hi ha hagut esllavissades de fang que s'han endut cotxes per davant, han tallat autopistes i han causat un munt de danys.

En algunes zones de la muntanya hi ha una mena de basses (basins) creades per emmagatzemar aigua i fang en casos de tempesta, però són ben plenes, i no només d'aigua i fang: pedres, arbres, cendra dels incendis... Ja n'hi ha més d'una que ha vessat i ha causat, en part, aquestes esllavissades.

Nosaltres no hem arribat a aquests extrems, però ens hem passat la nit desperts perquè de tanta pluja i vent la teulada ha acabat rebent i hem estat controlant l'aigua que ens entrava a la sala d'estar. De moment ha afluixat, però demà encara ha de ploure una mica i esperem una nova tempesta per dimarts i dimecres.

Torna a haver-hi ordres d'evacuació obligatòries i gent que les ignora, però em penso que al pas que anem molts dels que s'han quedat a casa acabaran evacuant. I això que tothom parla de la sunny California! Us passo unes fotos del diari Los Angeles Times (la primera foto és una basin) i l'enllaç a la notícia.

http://www.latimes.com/news/local/la-me-rain-web7-2010feb07,0,6286791.story