Avui us presento el Marc. Va néixer el dia 8 d'abril a mitjanit, i com ja sospitàvem, és un nen ben gran: va pesar 4,100 quilos i mesurava 51 centímetres. Mireu la foto que em vaig fer dos mesos abans que nasqués:

Ja prometia, eh? Els dos últims mesos d'embaràs van ser pesats i complicadets, per això us he tingut tan abandonats. Les últimes fotos de l'embaràs no les penjo, però imagineu un nino Michelin intentant moure's: jo. Em vaig inflar moltíssim, vaig tenir problemes de pressió durant les últimes setmanes i es va notar.
El part va ser llarg i complicat, i allò que diuen que quan tens el nen en braços ho oblides tot, és mentida. Sí que la sensació de veure'l i agafar-lo per primera vegada va ser única, i estic més que feliç que sigui amb nosaltres, però oblidar el part, va a ser que no. L'emoció, però, es fa notar. Aquí teniu el Marc acabat de néixer:
El part va ser llarg i complicat, i allò que diuen que quan tens el nen en braços ho oblides tot, és mentida. Sí que la sensació de veure'l i agafar-lo per primera vegada va ser única, i estic més que feliç que sigui amb nosaltres, però oblidar el part, va a ser que no. L'emoció, però, es fa notar. Aquí teniu el Marc acabat de néixer:

I la mama, ben orgullosa:

Les primeres fotos amb el papa les vam fer just després que el rentessin. Quina cara d'orgull, eh?


A les tres hores el vam tornar a retratar:


El més dur de tot va ser que el vam haver de deixar a l'hospital quan em van donar l'alta. Durant el part jo vaig tenir febre una estoneta i ell va néixer amb febre, així que el van ingressar a la UCI de neonatologia per donar-li antibiòtics durant una setmana. És un nen valent, amb prou feines es queixava tot i les punxades i cables i punyetes. Sembla ser que li hem escollit bé el nom, el significat del nom Marc és "guerrer".


Ara ja fa gairebé 3 setmanes que el tenim a casa, i ja us podeu imaginar que ens cau la bava. Aquí teniu una part de les fotos que li hem fet. Com ha crescut, eh?





El que més li agrada és quedar-se adormit en braços. Això sí, després continua dormint al seu bressol, però ens encanta que se'ns quedi adormit a la panxa:


També li agrada molt anar en cotxet, però sobretot, sobretot, anar en cotxe. Serà com la mama, li agradarà viatjar :)



2 comentaris:
Realment una preciositat!!!!!!!!!!!, us felicito de tot cor, teniu un nen més que preciós.
Benvingut Marc!!!!!!!!!1.
Petonets
Com està el Marc???????????.
Donen feina el fills, oi?.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada