diumenge, 21 de març del 2010

Gran injustícia

És el que penso de la reforma sanitària, el primer pas de la qual tot just s'ha aprovat. M'he d'entretenir en fer quatre pinzellades del sistema sanitari dels Estats Units, i ja veieu que últimament no he estat molt activa (deu ser la mida de la panxa), però és que el que han fet avui és molt gros.

Després de comprar vots fent concessions als senadors de certs estats, s'ha aprovat la reforma del model sanitari venent-lo com a "cobertura universal". No. És mentida. A nosaltres no ens cobreix. Tothom busca una feina amb "beneficis sanitaris", és a dir, que la companyia que et contracti pagui la totalitat o una part d'una assegurança mèdica privada.

Si no es té sort o es treballa d'autònom, s'ho ha de pagar un mateix, i la quantitat és més o menys el que es paga cada mes d'hipoteca. No és fàcil fer aquests pagaments, i menys quan hi ha companyies que augmenten els preus un 39% en un sol any. El resultat és que moltes persones no tenen cobertura sanitària, i només van al metge si és una emergència perquè aleshores no se't pot denegar l'atenció. Per aquest motiu, moltes persones moren de malalties que es podien haver detectat i curat amb temps o, en el millor dels casos, s'acaben arruïnat.

El sistema cobreix les despeses mèdiques de les persones que no tenen feina, que viuen d'ajudes socials o que no cobren un mínim establert. Em sembla molt injust que les persones que treballen no tinguin accés al mateix sistema, i més tenint en compte que cada mes sí que et descompten el pagament de Medicaid. Això és el que em fa bullir la sang.

Ara, s'estarà obligat a tenir contractada una pòlissa mèdica, i si no és així, fins i tot es podrà multar els infractors. Les condicions seran les mateixes: a les persones que reben ajuts del govern també se'ls pagarà l'assegurança. Als que treballen, no. I si no tenen beneficis sanitaris o no es poden pagar la prima, doncs tocarà pagar les conseqüències. I com us dic, de la nòmina de cada mes es continuarà retenint el pagament de la seguretat social tot i que no s'hi tingui accés. I el que encara és més divertit, en 10 anys s'espera recaptar 17.000 milions de dòlars en concepte de multes.

És injust! I molt. I encara no s'ha acabat, la història. El cost aproximat de la reforma és 1.000 bilions de dòlars. El govern està en dèficit, estats com Califòrnia aviat estaran en bancarrota, però calen tots aquests diners. D'on vindran?

Per començar, es crea un impost nou per recaptar 438.000 milions de dòlars. Sí, nosaltres el pagarem, però no ens ajudaran ni a pagar la pòlissa ni tindrem accés a serveis mèdics de la seguretat social.

El pagament a Medicaid (la seguretat social, per entendre'ns) va a mitges entre treballador i patró, un 1,45% cadascú. Ara el treballador pagarà un 2,35% de la seva nòmina a Medicare però no hi tindrà accés (perquè cobra nòmina). En alguns casos, s'arribarà al 3,8%.

La idea més genial de totes és la que afirma que els patrons contractaran les pòlisses més econòmiques i els diners que s'estalviïn passaran directament a la nòmina del treballador. Sí, segur. Si la nòmina augmenta, els impostos sobre aquest valor augmenten, i aquests diners financen el sistema sanitari, per tant, problema resolt. Genial, eh?

Els impostos es comencen a cobrar ja, però les mesures més importants en què s'ha basat tota la campanya i tota la reforma no entraran en ple funcionament fins l'any 2014. Serà l'any 2018 que tot serà com diuen que és (si va bé).

Si un patró no t'ofereix beneficis sanitaris ha de pagar, si no ho fa, se'l pot multar i això vol dir 52.000 milions de dòlars en 10 anys. Qui és el geni econòmic que ho ha basat tot en possibles multes d'aquí 10 anys?

S'aplicaran noves taxes a la indústria sanitària, perquè és clar, tindran més clients i per tant més beneficis, així que podran pagar més: 107.000 milions en 10 anys.

Estic molt empipada, aquí es queixen de la situació econòmica de Grècia i els critiquen per les seves mesures econòmiques, però és que les barbaritats que ells han fet i que han planejat per als propers deu anys són encara pitjors. Quina decepció, la política de l'Obama. I quina inconsciència!

dilluns, 15 de febrer del 2010

Recopilant el mes de febrer

Quants dies sense escriure! Ja us podeu imaginar la quantitat de coses que han passat, oi? Va tornar a ploure i vam tornar a passar el dia controlant l'aigua que entrava al menjador, però el bon temps ha tornat: mitjans de febrer i ja hem arribat als 24º. Espantós!

Han començat els jocs olímpics d'hivern a Vancouver i la primera notícia va ser la mort d'un dels participants durant la sessió d'entrenament. Em va sobtar molt, la veritat.

Ja ha passat sant Valentí, que aquí se celebra molt. A tot arreu es pot comprar algun detall, fins i tot algunes persones es fan una paradeta a davant de casa i venen flors (no sé si del seu jardí o encarregades i revenudes a un preu més alt). Els colors dominants: el vermell i el rosa. A casa, vam fer un pastisset i ja va estar. Mireu-lo:




Avui hem celebrat el Presidents' Day. És un dia enganyós: el nom oficial de la celebració no és dia dels presidents, sinó dia de l'aniversari de Washington. Washington va néixer el 22 de febrer i s'ha celebrat l'esdeveniment des que ocupava el seient presidencial. Lincoln va néixer el 12 de febrer i molts estats també volien commemorar aquesta efemèride, així que hem acabat amb el presidents' day, que se celebra el tercer dilluns de febrer.

A cals Noga també han passat coses: tinc tanta panxa que girar-me al llit és un repte més gran que el París-Dakar i això de tenir malucs més amples i articulacions més laxes ha fet que la ciàtica sigui una part massa constant de la meva vida. Ja gairebé tenim a punt l'habitació del petit i estem esperant que acabin d'arribar algunes coses que hem encarregat.

Han venut la casa del costat (fa un any que estava en venda) i hi estan treballant fort. De moment, han començar pel jardí, que més aviat semblava una selva. Ens beneficia perquè un dels arbres del seu jardí estava inclinat sobre el nostre, i ens feia patir que durant una tempesta o una ventada ens acabés caient a sobre. Si algun dia refinancem la hipoteca o venem la casa, també ens ajudarà; la veritat és que no sabia la importància que aquí tenen les cases del costat a l'hora de fer una taxació i una valoració de les propietats.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Inundats

Diuen que el temps està ben boig. A la costa est parlen de Snowmaggedon, una combinació de snow (neu) i armageddon (la fi del món). És la pitjor tempesta soferta en un parell de segles, i a part dels problemes causats per la quantitat de neu que ha caigut, hi ha milers de persones sense llum.

És molt il·lustrativa la carta que l'Antoni Bassas ha escrit a El Periódico. És en aquest enllaç:

http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=685023&idseccio_PK=1007&h=


Per cert, el comentari que fa dient que els homes del temps l'endevinen, és del tot certa. Ja fa dies que nosaltres estem avisats del que toca, i per internet podem seguir la previsió meteorològica de deu dies, de l'endemà, o la de les següents dotze hores, hora per hora. És francament útil en dies com avui.

Pel que fa al temps, a la costa oest estem inundats. Fa un parell de setmanes vam patir tres tempestes en una setmana, sense respirar. Degut als incendis de l'estiu i la tardor, s'esperaven esllavissades de fang, i n'hi va haver. Avui, però, ha estat encara pitjor.

Hi ha una cinquantena de cases destruïdes a la zona de La Cañada Flintridge, i com a mínim cinc que ja no es consideren habitables. Hi ha hagut esllavissades de fang que s'han endut cotxes per davant, han tallat autopistes i han causat un munt de danys.

En algunes zones de la muntanya hi ha una mena de basses (basins) creades per emmagatzemar aigua i fang en casos de tempesta, però són ben plenes, i no només d'aigua i fang: pedres, arbres, cendra dels incendis... Ja n'hi ha més d'una que ha vessat i ha causat, en part, aquestes esllavissades.

Nosaltres no hem arribat a aquests extrems, però ens hem passat la nit desperts perquè de tanta pluja i vent la teulada ha acabat rebent i hem estat controlant l'aigua que ens entrava a la sala d'estar. De moment ha afluixat, però demà encara ha de ploure una mica i esperem una nova tempesta per dimarts i dimecres.

Torna a haver-hi ordres d'evacuació obligatòries i gent que les ignora, però em penso que al pas que anem molts dels que s'han quedat a casa acabaran evacuant. I això que tothom parla de la sunny California! Us passo unes fotos del diari Los Angeles Times (la primera foto és una basin) i l'enllaç a la notícia.

http://www.latimes.com/news/local/la-me-rain-web7-2010feb07,0,6286791.story


















dimecres, 27 de gener del 2010

27 de gener de 1945

Aquesta és la data en què l'exèrcit de Polònia va alliberar els presoners del camp de concentració d'Auschwitz, avui en fa 65 anys. Per això la ONU el va declarar Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Sabeu el que sempre m'ha esgarrifat? Que hi hagi persones que neguen el que va passar tot i que es conserven documents, cintes de vídeo i àudio i, sobretot, els testimonis de tants i tants prisoners que van sobreviure un horror inexplicable.

Recordo que a l'institut de secundària on vaig estudiar ens van fer un parell de xerrades sobre els camps de concentració. Vam conèixer persones que havien viscut un infern i que eren capaços de parlar-ne, encara no m'explico com.

Us recomano llegir el llibre de la Montserrat Roig, Catalans als camps de concentració, o bé K L Reich de Joaquim Amat i Piniella. Durs i colpidors, però molt reveladors. També afegiria a la llista un llibre de Primo Levi, Si això és un home.

dijous, 21 de gener del 2010

Déu i les armes

La segona emmena dels Estats Units garanteix el dret a posseir armes. Que ens agradi o no, que es vulgui fer o no, ja és un altre tema. Que jo sàpiga, hi ha separació entre religió i estat, però als Estats Units aquesta frontera sempre ha estat molt difusa. Penseu que fins i tot als bitllets hi surt l'expressió In God we trust (confiem en Déu).

El que no m'esperava és que una de les companyies que abasteix d'armes l'exèrcit dels Estats Units es dediqués a gravar les mires telescòpiques amb cites bíbliques. Sí, sí, el que sentiu. Després es parla molt de l'extremisme religiós d'altres persones, però imagineu-vos quina gràcia els deu fer als iraquís que els disparin amb armes on hi ha gravades cites bíbliques mentre diuen que són ells els que fan la guerra en nom de la religió.

Per si no n'hi hagués prou, no es permet que l'estament militar faci propaganda religiosa i això de posar cites bíbliques als fusells segurament entra en la categoria de propaganda, no?

Ara, l'exèrcit està preocupat perquè els insurgents utilitzen aquesta dada per atiar el foc de l'odi religiós. La veritat és que, parlant clar, se lo han puesto a huevo. La companyia s'ha compromès a no enviar-los més armes decorades i, a més, un kit perquè el Pentàgon pugui esborrar les cites bíbliques de les armes que ja tenen.

Aquí hi trobareu el famós article:

http://www.cnn.com/2010/US/01/21/rifles.bibles/index.html?hpt=T2

Per cert, que són mires telescòpiques que permeten veure-hi en la foscor i les cites fan referència a Jesús com a llum que ens guia. Recochineo, eh?

Cindy McCain i la proposta 8

Recordeu la proposta 8 a l'estat de Califòrnia? Els matrimonis homosexuals van ser legals i vàlids durant una temporadeta i després es va votar la proposta número 8, que els prohibia. Va guanyar el sí, per poc, i amb suport i campanyes de bisbes, membres de diferents esglésies i un munt de persones que venien des d'altres estats a donar suport a la proposta i fer una mica de pressió al respecte. Jo hauria votat no, però no puc votar.

El curiós és que la constitució diu que no es pot discriminar per raons de raça, sexe o orientació sexual, així que en aquests moments el tema és als tribunals perquè es considera discriminació i, bé, sense ser advocada, de bones a primeres diria que aquesta proposta vulnera drets fonamentals. Això, però, seran els jutges i advocats qui ho decidiran.

Al mateix temps que es votava la proposta número 8 observàvem la lluita electoral entre McCain i Obama. Una persona que sempre m'havia desagradat era la dona del candidat republicà, Cindy McCain. Em semblava una persona freda, egoista, i que bàsicament es limitava a sortir a les fotos al costat del seu marit i disfrutar de la seva fortuna personal.

M'alegra dir que la meva opinió sobre ella ha canviat gràcies a aquesta foto:



Ha mostrat públicament el seu suport al matrimoni homosexual i en contra de la proposta número 8. Independentment de compartir la seva opinió al respecte, penso que demostra molt de valor. Com diuen aquí, kuddos, Mrs. McCain.

Imagineu-vos ser l'esposa d'un membre important del partit republicà. Tant el partit com el teu espòs estan en contra del matrimoni gai, i durant la campanya t'has limitat a sortir a les fotos i no fer cap comentari. De cop i volta, sense que ningú s'ho esperi, fas sentir la teva veu alt i clar, i expressant una opinió que molts trobaran indigna, en contra de la llei de déu, i tots els adjectius que li vulgueu aplicar.

No ha fet soroll ni declaracions addicionals, de moment, però per a mi no calen. Potser si la tractés encara la consideraria freda i egoista, però li he de reconèixer el valor que ha tingut en enfrontar-se a un sistema i a una mentalitat que són part de la seva vida quotidiana, molt més del que mai ho serien per a mi.

Us imagineu quantes persones que deuen haver passat per casa seva li faran el buit o la miraran malament? Us imagineu les crítiques ferotges que rebrà per part d'un sector que, en teoria, és amic? I el seu marit, en la intimitat, com s'ho ha pres? De moment, el senador John McCain ha dit que ell està en contra del matrimoni gai però que al seu entorn hi pot haver una opinió totalment diferent.

Enhorabona a una senyora que ha sabut trencar motlles i pensar per si mateixa. No s'ha deixat endur pel pensament majoritari de les persones que l'envolten i ha pres la seva pròpia decisió. Aquestes coses sí que les admiro, m'és igual que les opinions siguin diferents a les meves: arribar a les teves pròpies conclusions, saber què trobes just o injust i fer-ho saber d'aquesta manera requereix molt de valor. No sé si jo hauria estat capaç de fer-ho.

dimecres, 20 de gener del 2010

Plou molt

Continua plovent. I com a mínim fins divendres continuarem així. I no són quatre gotes, no. Les pluges són molt fortes, tenim ratxes de vent de més de 100 km/h, risc d'esllavissades de fang a les zones que van cremar a l'estiu, molls tancats, carrers inundats, evacuacions obligatòries que la gent ignora i dos morts per arbres que els han caigut a sobre. I risc de tornados. Petits, no com a Oklahoma o Iowa, però tornados al cap i a la fi.

Mireu les últimes notícies al respecte:

http://latimesblogs.latimes.com/lanow/2010/01/la-braces-two-flooding-heavy-winds-possible-tornadoes-as-new-storm-approaches.html