Turkey Day

Avui és el quart dijous de novembre, és el dia d'Acció de Gràcies. Com que només som dos, no hem cuinat el plat típic del dia: gall dindi farcit, acompanyament i pastís de carabassa mentre mirem futbol a la televisió. Hem fet el que necessitàvem fer: anar a comprar al supermercat. Sí, fins i tot en dies festius els supermercats obren, no ho acabo d'entendre però la veritat és que a mi m'ha beneficiat.

Mentre anàvem cap allà hem vist la cua que ja es preparava a un cente comercial. Demà és el Black Friday, el divendres negre. En diuen així perquè es fan ofertes especials un sol dia i les vendes són tan exagerades que fins i tot els comerciants que estaven en números vermells passen a tenir un saldo positiu.

Em fa cosa veure l'afany de consum que hi ha per aquí. Han hagut de fer un d'aquells laberints amb tanques per a què la gent faci cua, i a migdia ja hi havia gent amb la tenda de campanya preparada per passar-hi la nit i poder entrar els primers quan obrin demà al matí. És una exageració.

De tota manera, us desitjo un feliç dia.

Afganistan i premi Nobel

Ja sabeu què opino del premi Nobel que li van donar a Obama: no se'l mereix. El Pentàgon acaba de dir que s'enviaran 34.000 soldats més a l'Afganistan. L'anunci públic i oficial es farà passat Acció de Gràcies, potser per no destorbar els ànims. Li faran tornar el guardó?

Dead man's hand

No us arribeu a imaginar la quantitat de coses que he après sobre pòquer en els dos anys que fa que visc als Estats Units. No sóc una professional, però he après el suficient per guanyar dues partides entre amics! Ahir va ser la data històrica de la meva última victòria (fins ara).

Al principi no en tenia ni idea, no hi havia jugat mai, però les regles són senzilles i només em va caler aprendre quines combinacions eren guanyadores. També he après que existeix la dead man's hand, la mà de l'home mort.

És una combinació de dues parelles, dos asos i dos vuits. De moment, no l'he tinguda mai, perquè només el nom ja fa una mica de cosa, no? El nom té una llegenda associada. El 2 d'agost de 1876 van assassinar Wild Bill Hickok just quan tenia aquesta mà de pòquer.

Wild Bill Hickok és un d'aquells personatges que s'associen amb les pel·lícules de l'oest. Va treballar com a conductor de dil·ligències, que a mitjans del segle XIX era una feina dura i arriscada. No sé pas què devia fer perquè la policia el busqués, però sembla ser que li agradaven les baralles. Curiosament, més tard va aconseguir ser comissari a diferents pobles de Nebraska i Kansas.

Va combatre en l'exèrcit de la Unió durant la Guerra de Secessió dels Estats Units, i després de la guerra es va fer relativament famós com a explorador, tirador i jugador professional. Entre això de ser sheriff i la passió per les cartes, les bales havien de ser gairebé constants a la seva vida. Va estar implicat en molts tirotejos i el van assassinar durant una partida de pòquer a un saló de Deadwood, a Dakota del Sud,

Hi ha un biògraf de Hickok que diu que la versió acceptada és que les cartes eren l'as de piques, l'as de trèvols, dos vuits negres (piques i trèvols) i una altra carta, el patge o la reina de diamants. Aquesta última carta no està clara, diuen que el tiroteig va començar abans que es mostrés la cinquena carta, però el casino Stardust de Las Vegas exposa un 5 de diamants com la famosa cinquena carta. Fins i tot en sèries de televisió es fa referència a aquesta mà, però com a última carta han sortit un 9 de diamants, una reina de trèvols, el patge de diamants...

Abans que assassinessin Hickok, la mà de l'home mort es referia a diverses combinacions (quantes persones devien assassinar durant partides de pòquer per tenir-ne tantes?). La primera referència a aquesta mà és de l'any 1886, i aquella vegada va ser una combinació de tres patges i una parella de deus (això és un full house).

Fins i tot en moltes pel·lícules de l'oest s'escenificava una partida de pòquer i es veia la mà de l'home mort com a premonició de la mort. No ho sabia, ara hauré de començar a mirar pel·lícules i comprovar-ho :)

CSI Gasol

Acabem de veure l'últim episodi de CSI Miami, i el Pau Gasol hi té un petit paper! No us explico com s'acaba, que no vul aigualir la festa, però sí que us puc dir que se'l veu clarament i que té les seves frases, no està només al fons fent el paperina. Aviam si acabarà deixant els Lakers per Hollywood!

ACORN

ACORN és una organització que treballa aconsellant les classes més desfavorides, organitzant classes o activitats extraescolars, aconsellant en temes econòmics i d'habitatge, muntant tallers... Una altra de les activitats que organitzaven i que ha quedat demostrada és falsificar la identitat d'algunes persones i fer-les votar per un determinat partit. Fa poc se'ls va gravar amb càmera oculta quan una parella de periodistes es va fer passar per una prostituta i el seu xulo.

ACORN els va explicar com omplir uns formularis per a què no haguessin de pagar impostos sobre el seu negoci i els va aconsellar que demanessin visats per a familiars en el cas de 13 nenes menors d'edat que entrarien a treballar per a ells (com a prostitutes, s'entén).

Ja us podeu imaginar el rebombori que va esclatar. El Congrés dels Estats Units va considerar que el cas era prou greu, i després que la organització acomiadés les persones que havien estat gravades, va decidir retirar-los les subvencions. Em sembla correcte.

Les subvencions eren per a programes socials, no per a fomentar la prostitució infantil ni l'evasió d'impostos. És fins i tot una qüestió ètica, almenys per a mi.

El més ridícul de tot és que ara ACORN ha demandat el congrés perqué considera que és inconstitucional que els hagin retirat les subvencions. Ja us ho dic jo que aquí tothom demanda, i no tenen en compte la justícia de les seves peticions ni l'ètica (o falta d'ètica) que demostrin. Em sembla ridícul i indignant. Si a més resulta que els han d'acabar indemnitzant, no sé pas què passarà. Bé, sí que ho sé, que la meva opinió sobre el sistema judicial serà encara pitjor.

Pagant factures

Qui m'hauria dit que fins i tot pagar factures seria tan diferent? Estava acostumada a rebre la factura però a tenir els serveis domiciliats al banc, així que bàsicament m'assegurava que hi hagués prou fons per pagar-ho tot i era la mar de fàcil.

Aquí arriba la factura i una data de pagament. Al mateix sobre s'hi inclou un sobre franquejat per enviar una part de la factura signada, amb el valor que es paga, i un xec. Sí, les factures es paguen amb xec. Després, cal enviar la factura per correu abans de la data límit, i tenint en compte les distàncies, val la pena fer-ho amb temps.

Ara tenim una altra opció. Pagar les factures per internet. Es crea un compte d'usuari i quan arriba la factura s'entra a internet, i el pagament es pot carregar al compte corrent o a la targeta de crèdit. Si es carrega a la targeta de crèdit, evidentment, després arribarà la factura de la targeta i haurem de repetir el procés.

A més, no tenim un compte corrent físic, una cartilla que poguem dur al caixer automàtic per actualitzar. Podem demanar un extracte quan traiem diners en efectiu del caixer o podem consultar els moviments per internet, però no tenim una llibreteta on ho poguem veure tot. A mi em sembla poc real, la veritat. És com si no tingués diners, tot virtual. Però així és com funciona i ho devem fer bé, perquè no ens han tallat cap servei, no? :)

Un altre Noga

Avui estic en pla íntim. Aquí teniu les primeres fotos del nou membre de la família. Va decidir no deixar-se veure i ensenyar-nos només els dits del peu:

El cap el tenia al meu melic i, clar, evidentment el melic molestava perquè no es deixava retratar ni prendre les mesures del cap. Després de saltar una mica perquè es mogués, ens va ensenyar el seu millor pefil:

I sí, per demostrar la seva herència catalana, ja surt amb el puny en alt! Mireu, mireu:

Quan la noia que ens feia l'ecografia ja estava a punt de desistir, va decidir que no li venia més de gust estar assegut amb les cames creuades i ens va descobrir el gran secret: és un nen! I naixerà pels volts del meu aniversari. Quin regal, eh? Apa, la foto pornogràfica :)