Més Palau

Si podeu, llegiu aquest article d'El Periódico:

http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=649357&idseccio_PK=1021

Però que no arribarem al final de l'assumpte o què? Per resumir, el títol de l'article és "Millet va desviar fons del Palau per pagar deutes del partit de Colom". El mateix Àngel Colom diu que van ser 12 milions de pessetes i que es pensava que venien de la butxaca de Fèlix Millet. Ara, que tenint en compte que el que hi havia a la seva butxaca venia del Palau... La volta de rosca és que els llibres de comptabilitat diuen que van ser 25 milions de pessetes.

Segons Colom, no recorda exactament a quant ascendien els deutes perquè "no era gaire". Però que carai s'han pensat? Per què no demanava un préstec al banc? Ai, que al final acabaré amb la tensió pels núvols.

Només renego quan estic francament enfadada, molt enfadada, furiosa, però avui n'he deixat anar un de gros quan he llegit això. Aviam, resulta que el Millet i el Montull no estan en presó preventiva perquè hi ha presumpció d'innocència i en realitat la presó preventiva és una mesura extraordinària que només s'aplica en determinats supòsits.

Un d'ells és que hi hagi risc d'ocultació o destrucció de proves. Tenint en compte que després de l'escorcoll dels Mossos algú va treure documents del Palau, els va dur a un pis propietat de Jordi Montull i quan els Mossos hi van anar no hi van trobar res, el sentit comú i la lògica em diuen que s'han ocultat i destruït proves. A què carai esperen?

També tenia entès que existia una cosa anomenada "complicitat". No sé exactament quins requisits hauria de complir Àngel Colom per entrar en aquesta categoria, però de moment em sembla un aprofitat. Em sembla una postura còmoda que es recorri a Millet per pagar els seus deutes, perquè alguns coneguts li havien dit que acudís a ell.

I per cert, si alguns coneguts li van fer aquesta recomanació, què més podem esperar? On hauran anat a parar els diners que s'haurien hagut d'invertir en l'Orfeó? Què passa amb l'educació musical dels cors i la seva professionalització? Què passa amb el Jordi Casas i el Pep Vila, que no es mereixen un bon sou per la tasca tan extraordinària qua han realitzat? Els cantaires de l'Orfeó no viuen de la música, però la viuen, potser no es mereixen que els paguin dietes i viatges?

Per què al Palau s'han realitzat tants mítings polítics i s'han oblidat de la música? No sóc la primera que ho diu, fa anys ja sortien cartes als diaris queixant-se precisament d'això. En recordo una que va sortir a La Vanguardia en referència a tants concerts de la Isabel Pantoja i de Radio TeleTaxi.

No tinc res en contra de cap tipus de música, però sí que opino que hi ha espais més apropiats que d'altres per a certs estils. També era preocupant l'estat de la sala de concerts després de segons quines actuacions. Us podeu imaginar el Justo Molinero dient a la gent que anessin al Palau i que s'enduguessin l'entrepà amb ells, que se'l podien menjar durant el concert? Doncs va passar, i a més dels entrepans el dia després del concert a la sala hi havia gots de vidre, ampolles de begudes alcohòliques i tota la porqueria que us pugueu imaginar.

Això no m'ho han explicat. Aquell diumenge al matí jo era al Palau poc després de les 9 per fer-hi visites guiades, i em queien les llàgrimes quan ho vaig veure. La sala de descans es va haver de ventilar per la pudor a porros que feia, i vaig haver de demanar a la gent que esperessin per anar als lavabos si ho necessitaven perquè l'equip de neteja estava recollint els pixats i la cagada que hi havia a terra.

Llegeixo també que molts músics sabien (o sospitaven) què passava i van callar per por. En alguns comentaris se'ls acusa de complicitat. Vaig conèixer alguns cantaires de l'Orfeó i vaig veure la dinàmica dels cors, no en sabien res. No són cors professionals, no esperaven grans quantitats de diners però se sentien orgullosos de l'edifici i del seu prestigi. De còmplices, res de res.

Ara que heu llegit una de les meves experiències allà, què en penseu? Jo també sóc còmplice per no haver-ho explicat abans? La manera com ho veig és que no estic d'acord amb el tipus d'actuació que hi va haver i penso que el problema va ser sobretot el públic i el seu comportament. Sí que els va contractar algú, però sóc còmplice o és una qüestió de diferents gustos musicals?

Avui és el meu dia

Sant Jeroni va traduir la Bíblia al llatí i per tant, és el patró dels traductors. Aquest sí que és patró, patró, eh? No crec pas que aquí li parin massa atenció: em recorden que tal dia com avui, el 1902, es va patentar el raió i que és el dia de les cures de fang. De petita, si ens picava una abella, ens hi posàvem fang. De més grandeta, el fang es va convertir en un tractament d'estètica. El més singular és que el dia d'avui els homenatgen tots dos. Com us deia, em quedo amb sant Jeroni.

Finestres

Avui ens han vingut a canviar la meitat de les finestres de casa. Hem començat per les més antigues, ens fa l'efecte que eren aquí des que es va construir la casa els anys 50 i com tota l'estructura, eren de fusta. Imagineu-vos, 50 anys i encara aguantaven, tot i que la fusta ja començava a estellar-se i no aïllaven massa bé.

Ara hem posat finestres de PVC. A les habitacions teníem dues finestres juntes i les hem substituït per una sola finestra, enorme, de dues fulles. Ens van dir que d'aquesta manera encara podríem millorar l'aïllament encara més.

Fins els novembre d'aquest any, canviar finestres i portes, com a mínim a Califòrnia, té un cert avantatge econòmic. Si una família decideix invertir en finestres i portes per millorar l'aïllament de la casa i així estalviar electricitat, el govern en subvenciona el 30% fins a un màxim de 1.500 dòlars. Ho havíem de fer igual, però vam pensar que valia la pena aprofitar l'ocasió.

Vam fer una mica de recerca per saber qui ens podia fer les finestres i incloure-les en aquest pla, i la veritat és que han anat molt de pressa. Van venir a explicar-nos el tipus de finestres que posaven, ens en van ensenyar una mostra i van prendre les mides fa menys d'un mes. Les han fet a mida i ahir van trucar per demanar quan podien venir.

En 4 hores escasses han canviat 9 finestres. S'han transformat en 6 finestres noves que encaixaven a la perfecció, les han segellat bé, s'han assegurat que no quedessin marques ni forats als marcs, han netejat tot el que s'havia embrutat i ens han deixat ben contents. I penseu que cada vegada que dues finestres es transformaven en una de sola havien de serrar i enretirar un piló de fusta que les separava i arreglar el forat que quedava al marc!

Ara, quan l'any vinent fem la declaració de la renda, el 30% del que hem pagat per les finestres ens ho tornaran. Francament, no em sembla pas mala idea. Moltes persones que debatien si canviar finestres o no per la situació econòmica han decidit tirar endavant amb els seus plans per l'ajuda que es rep, i un millor aïllament també beneficia a l'hora de pagar factures.

Una altra cosa que m'ha sorprès és que algunes companyies, com la que nosaltres hem contractat, han fet promocions a un preu especial per animar la gent a canviar les finestres. El dia que van venir a mesurar les finestres i que vam signar els papers, ens van fer un pressupost tancat que incloïa la mà d'obra, instal·lació i IVA. Si s'equivocaven en les mesures i s'havia de refer una finestra, no comportava cap càrrec addicional per a nosaltres. I si en lloc de mig dia havien de passar un o dos dies treballant, tampoc.

La veritat és que em va semblar una bona oportunitat, i més després de veure la finestreta de mostra que ens van dur. Les que tenim compleixen amb la normativa de seguretat en casos d'incendi (que s'ho miren molt perquè les cases tenen estructura de fusta) i també tenen pantalles de seguretat. S'evita que entrin insectes i s'obren des de l'interior. Vivim en una casa de planta baixa i suposo que la seguretat ens interessa a tots, no ens agradaria que ens entrés ningú. A més de les pantalles, els marcs i les manetes per obrir les finestres estan fets de manera que des de fora no s'hi pot accedir de cap manera.

Si a tot això hi afegiu que d'altres persones que coneixem han pagat molt més pel mateix (un 40% més) apuntats també al pla d'estalvi, sembla que hem escollit bé, no? Aviam si s'animen a prendre mesures així a tot arreu, s'agraeix i s'ha de reconèixer quan alguna cosa funciona, que si no sempre m'estic queixant de tot :)

Pouporri

A la facultat vaig tenir un professor que de tant en tant ens deia que estava esbiaixat. Avui ho estic jo, d'esbiaixada: em vénen un munt de coses al cap i no em puc concentrar. Aviam si el bloc m'ajuda.

El foc de La Cañada, el que aquí anomenen Station Fire, va començar a cremar el dia 26 d'agost i encara no l'han pogut extingir del tot. Uns quants bombers continuen a la zona però donat el terreny tan abrupte que hi ha, les temperatures i els vents, de moment no s'hi pot fer res més. Per sort ara crema lluny de zones habitades, al parc nacional de Los Angeles, i a no ser que revifi o que torni a acostar-se a zones residencials, haurem d'esperar que plogui per posar punt i final a aquesta història.

Les temperatures són altíssimes: aquesta setmana hem tornat a passar una altra onada de calor (no massa forta pel que és habitual aquí) i portem tota la setmana a 40-42ºC. És insuportable. Aquí la calor va començar el mes d'abril, pel meu aniversari ja anava en màniga curta i posàvem el ventilador perquè ja passàvem dels 30ºC. Des de llavors que estem així. Enyoro el fred i menjar calentó.

Ahir va morir Susant Atkins, membre de la família Manson i condemnada a inicis dels anys 70 pels casos Tate i La Bianca. La van condemnar a mort però l'estat va suspendre la pena de mort, se li va commutar per cadena perpètua. Es va reinstaurar la pena de mort però no de manera retroactiva. Va demanar la llibertat condicional 13 vegades, l'última poques setmanes abans de morir, i per unanimitat se li va denegar la petició. Va morir a la presó per un tumor cerebral.

A Escòcia, Al Megrahi, l'acusat de la bomba a l'avió de la companyia PanAm que va esclatar sobre Lockerbie va ser alliberat per motius humanitaris. Té càncer de pròstata i ara és al Líban, on el van rebre com un heroi. Quina diferència hi ha entre Al Megrahi i la Susan Atkins? Tots dos van assassinar, i si se'm permet dir-ho, ell va matar molta més gent. Alliberar-lo i deixar-lo morir on vol ens fa millor persones? Els familiars de les víctimes, què senten? Que potser la seva vida és més valuosa que la de les 270 persones que van morir? Què hi puc fer, estic a favor del compliment íntegre de les penes.

I parlant de penes, torno al cas Millet. Una persona que ostenta 40 càrrecs i que ha de dimitir d'alguns d'ells per la seva implicació en el desviament de tants milions d'euros hauria d'anar a la presó. A més, havia estat condemant per un delicte similar. No em crec que ningú no sabés res, ho sabeu. Ara ja es comencen a aixecar veus, algunes anònimes, dient que tothom sabia que era corrupte. Doncs a què carai esperàvem? Per què no es va actuar abans? Avui estic conspiratòria: la meva teoria és que massa gent en pot sortir perjudicada.

La carta que va escriure em sembla de molt mal gust. Primer, perquè menteix. No són només 3,3 milions d'euros els que es va endur. Els Mossos d'Esquadra van obrir una caixa de seguretat al seu nom on hi havia 1,8 milions d'euros. Quan va escriure la carta en va dur 1,8 milions més al jutjat per cobrir les despeses. Això ja suma 3,6 milions. Només cal veure les xifres que surten als diaris i sumar: 126.000 euros de l'orgue i més de 12 milions de l'ampliació. A part d'això, després que els Mossos entressin al Palau van desaparèixer 200.000 euros en efectiu d'una caixa forta del Palau.

Tot això no m'ho invento: és informació que ha estat publicada a La Vanguardia, El Periódico i l'Avui. No em sembla correcte que una persona que a més confessa públicament un delicte així no vagi a la presó. També menteix quan diu que als cantaires de l'Orfeó Català se'ls pagaven diners en negre, per dietes i desplaçaments. No. Els cantaires ho saben i molts altres també.

Tampoc no m'agraden les excuses que fa servir. No tothom paga en negre els músics i artistes. Per això m'agrada la reacció dels cantaires de l'Orfeó Català i d'altres sales musicals del país. El seu arrepentiment em sembla ficitici i una estratagema burda per intentar evitar la presó. El que em fa més ràbia és la repercussió que tot aquest afer té en l'Orfeó Català i el Palau de la Música.

Per cert, al Palau de la Música hi he sentit molts concerts, però a Fèlix Millet no l'he vist ni una sola vegada (en concerts, vull dir).

Que una persona pugui acumular tants càrrecs en fundacions em sembla immoral. A més, pel que sembla, aquestes persones cobren senzillament per anar a una reunió. Imagineu-vos, cobrar més per una reunió que per un mes sencer de feina dura. Innoble i immoral. La llei de fundacions hauria de regular el que es pot arribar a cobrar, potser així podríem evitar casos semblants.

1,6 milions d'euros. El sou de Millet al Palau (sense bonus). Però quants zeros són? Us imagineu les coses tan extraordinàries que es poden fer amb aquesta quantitat i que beneficien una quantitat important de persones?

Tampoc no m'entra al cap quants zeros hi ha en 1.800 bilions de dòlars. És el que Obama diu que costarà la reforma del sistema sanitari als Estats Units. El millor de tot és que diu que invertir aquesta quantitat no crearà dèficit (ja m'agradaria saber com) ni afectarà els impostos. Unes setmanes després ens diuen que l'any vinent hi haurà una partida extraordinària, una assignació addicional a l'hora de fer la declaració de la renda que implicarà que els contribuents paguin més a l'estat. Però ens diuen que no és una pujada d'impostos. Que no som tontos!

La política de l'Obama m'està decebent profundament. Tenia moltes esperances posades en ell, però la veritat és que no està realitzant una bona gestió. El que més m'empipa és allò de donde dije digo, digo Diego. Ja us heu adonat que no soporto les mentides ni res que s'assembli, i amb aquesta administració constantment em sento enganyada, és com si juguessin amb nosaltres.

M'encantaria que la classe política és dediqués a treballar: és el que se sol fer quan es cobra un sou. Donat el sou que cobren, s'haurien de prendre seriosament les reunions i decisions que prenen. Ja n'hi ha prou de comportar-se com a nens que es disputen una pilota al pati de l'escola! Quanta raó tenia la Pilar Manjón.

Uns altres que s'ho haurien de fer mirar és l'exèrcit. On s'ha vist que l'exèrcit digui que si no es pot garantir la unitat de l'estat, com per exemple a Catalunya, no estaria de més treure els tancs al carrer? Però què s'han pensat? Qui es dedica a crear tant odi i rancor? No m'ho explico, la veritat. Però que es pensen que anem amb escopetes pel carrer demanant el DNI i disparant als que no són nascuts a Catalunya o què?

El Zapatero també s'hauria de posar les piles. Ara diuen que donaran una ajuda de 400 euros a les persones aturades. Tres setmanes i diuen que no, que cancel·len l'ajuda i que apugen els impostos. Mentrestant, ell se'n va de viatge als Estats Units. Si és un viatge per motius polítics, per què s'hi endú les filles? Ep, que una de les acusacions contra el Millet i el Montull és que amb diners del Palau és pagaven les vacances familiars, eh?

Polítics, com llops. Llops, semblants als coiots. Coiots, la nova presa favorita de la Canela. Com que les ciutats cada cop s'estenen més, ara hi ha coiots urbans. És més fàcil rebuscar als contenidors i menjar-se els gossos petits domesticats, que no ataquen, que no pas caçar un conill. Però la Canela no té por. El mes de gener, una nit, la meva mare i jo la vam treure a passejar i a dues cantonades de casa ens vam trobar cara a cara amb un coiot. Ens vam aturar i la Canela ja estava preparada per atacar. El coiot va marxar.

Fa tres nits, el John la va treure. Només sortir de casa va sentir una olor i va començar a bordar i a tibar de la cadena, tan fort que al final se li va escapar. El coiot va passar per davant del John corrent com una exhal·lació i la Canela darrere. Com que no la podia atrapar, va tornar a casa i es va asseure al porxo a esperar-la. Al cap d'una estona va tornar, però fins i tot llavors va dedicar la passejada a seguir el rastre del coiot. El tenien a unes quantes cantonades de distància i quan el coiot la veia ja trotava en direcció contrària.

Pobreta, com s'ha hagut de defensar abans d'arribar a aquí. Es porta molt millor, quan la vam adoptar era molt agressiva i tot l'espantava: persones, cotxes, bicicletes, monopatins, esquirols, gats, gossos... Ara ja es comporta. Hi ha un gos al barri que no li agrada gens, a ell sí que li borda i li grunyeix, però ja no és agressiva amb persones ni animals ni vehicles.

Sí que defensa el seu territori. Al jardí només hi deixa els esquirols, que li agraden. Em penso que és perquè li agrada córrer al seu darrere i intentar caçar-los, són ràpids. Hi teníem possums i óssos rentadors i els ha fet tots fora. Millor, menys puces i menys possibilitats de ràbia. A més, quan sóc sola a casa amb ella em sento molt més segura: sé que si algú o alguna cosa s'acosta massa a la casa m'avisarà i si convé em defensarà. Ara ha decidit empaitar els coiots.

La pega és que la van maltractar. Té els ossos de la cama dreta posterior deformats, li van trencar la cama i no li van curar, però habitualment no se li nota. Si corre i un se la mira per darrere, es veu que no doblega el genoll i l'articulació del maluc no va endavant i endarrere, va cap enfora. A més, té cicatrius a les corbes dels genolls, i quan corre molt (com amb els coiots), va coixa un parell de dies.

Quan la vam adoptar, a més de les cicatrius de les cames, tenia sang seca al coll, marques d'ullals al cap i ferides a la panxa, a part dels punts de l'operació. Us estranya que un animal així no confiï en les persones? Ens ha costat molt, però val la pena. Si no l'haguéssim adoptada, hauria estat un dels animals sacrificats.

Els animals volen temps i dedicació. Si algú no vol o no pot oferir-ho, per què agafen un animal? Per què maltractar-los d'aquesta manera? No m'ho explico. Sabeu aquella frase que diu que primer es cremen els llibres i després els homes? L'entenc també com que primer es maltracten els animals i després els homes, no m'espero res de bo d'algú que maltracta així els animals.

Val més que ho deixi aquí, no trobeu? Ja us deia que estic esbiaixada, em vénen totes aquestes coses al cap (i més), i tot em va donant voltes fins que trobo alguna via d'escapament. Fins el proper pouporri :)

Ahoy, me hearty!

Així és com toca saludar avui, que és el dia internacional de parlar com els pirates. Jo prefereixo "Ahoy scurvy dog". Ara sí que riureu. Dos senyors de l'estat d'Oregon van instituir aquest dia l'any 1995, però per sort ja tenien la idea que fos una celebració irònica. Volien recordar una mica aquella imatge romanticona dels pirates de les pel·lícules de l'Errol Flynn, suposo. El que em fa fresa és que avui és una de les dates d'observança de la religió del monstre dels espaguetis voladors o pastafarianisme.

El pastafarianisme el va crear el 2005 un tal Bobby Henderson com a protesta satírica en contra de la decisió de la Junta Educativa de l'estat de Kansas que requereix l'ensenyança a les escoles públiques d'un disseny intel·ligent com a alternativa a l'evolució biològica. Com que el moviment del disseny intel·ligent fa referències ambigües a un "dissenyador intel·ligent" no concret per evitar sentències judicials que prohibeixin l'ensenyança del creacionisme com a ciència, Henderson va considerar que això permetia que qualsevol entitat realitzés aquesta funció. Bàsicament, no creuen en la teoria de l'evolució de Darwin, i volen que a les escoles s'ensenyi que el món el va crear Déu fa poc més de 6000 anys (i després parlen dels extremistes religiosos d'altres països).

Henderson va enviar una carta oberta a la junta educativa en què parodiava el concepte de disseny intel·ligent professant la seva creença en un creador sobrenatural que s'assemblava a un plat d'espaguetis amb mandonguilles i en què demanava que a les classes de ciència s'ensenyés la teoria de la creació pastafarianista. El que fa l'avorriment.

No us arribeu a imaginar la de barbaritats que passen aquí a les escoles perquè s'esgrimeixen motius religiosos per ensenyar unes coses o altres. Com a mínim, en aquest cas, s'ha acabat amb un dia satíric en lloc d'una guerra.

El Palau de la Música

Des de Los Angeles segueixo amb interès el cas Palau. Quin greu que em sap. Estic indignadíssima amb el Fèlix Millet. Ai, si el seu avi aixequés el cap! Com ha pogut utilitzar el Palau d'aquesta manera, per al seu propi benefici, i sense cap tipus de vergonya? Quan he llegit el seu comunicat dient que lamentava el succeït, el primer que m'ha vingut al cap és "sí, lamenta que l'hagin pescat". En Jordi Montull, en el seu comunicat, deia que quan Hisenda es va presentar al Palau fa uns anys per mirar-se els comptes, això "va ser un problema perquè no tenien factures". No! El que és un problema és que hàgiu expoliat el Palau d'aquesta manera.

Amb ells hi estic molt indignada. Però no us sabria dir si encara m'emprenya més que durant 30 anys hagi estat al front de la institució i ningú, absolutament ningú, hagi sospitat res i que li hagin donat carta blanca vista la seva història personal anterior. Francament, no m'ho crec.

El Palau és una institució que rep donacions de tants i tants mecenes, que rep ajuts de la Generalitat i del Ministeri de Cultura, que té una plantilla de comptables per dur els comptes i que cada any ha passat una auditoria externa. No em puc creure que ningú se n'adonés, de tot això. Que no són quatre duros, eh?

Penseu també en les persones que van fer donatius per a restaurar l'orgue. Em vaig quedar amb ganes d'apadrinar-ne un, però és que si ho hagués fet ara mateix estaria escrivint al Palau demanant que em retornessin els diners. Més ben dit, no ells, sinó en Fèlix Millet.

És tan trist. Penseu que jo a Barcelona treballava de guia turístic, i sempre m'ha agradat molt, el Palau. És un dels meus edificis favorits a Barcelona juntament amb la casa Batlló i el museu Frederic Marès. M'encanta la història del Palau i sempre he admirat moltíssim els cantaires de l'Orfeó Català.

I pensar que ara es veuen embolicats en una situació així. Penseu que els cantaires de l'Orfeó no són professionals, no els paguen per cantar. Sé que quan vaig marxar de Catalunya, el 2007, els cors s'estaven professionalitzant, sobretot el Cor de Cambra, i el director que tenien, en Pep Vila, és un encant i ha fet un esforç titànic per aconseguir que l'Orfeó fos entre els millors cors que existeixen.

I pensar que amb prou feines els pagaven dietes i desplaçaments perquè no eren professionals. Encara és pitjor quan llegeixo que en Millet i Montull han dedicat uns 500.000 euros del Palau a les seves vacances privades amb la família a destinacions com les Maldives. Indignant.

Em sap tan greu pels cantaires. Ells són els que més han patit les conseqüències directes de la malversació de fons i els que hauran de donar la cara, el seu nom va lligat al Palau. I l'edifici? És patrimoni de la humanitat, organitza visites guiades cada dia si és possible, i es veu també involucrat en aquesta situació tan penosa. Quina llàstima.

Espero que amb una nova junta directiva el Palau recuperi l'esplendor que mereix. No tan sols la dignitat i el respecte de molts de nosaltres: m'agradaria que s'anés més amb compte amb el tipus de concerts i d'actes que s'hi celebren. Què voleu que us digui, veure mítings polítics a una de les obres mestres del Modernisme més aviat em posa la pell de gallina. O casaments, que també n'hi ha hagut: entre d'altres, el de la filla de Fèlix Millet. Per a la celebració, la sala gran va quedar reservada durant uns dies mentre es cobria la platea per tenir-hi les taules i una pista de ball.

Preferiria que fos l'Orfeó Català, els propis cantaires i no l'administració, qui decidís sobre la idoneïtat d'aquest tipus d'actes. Al cap i a la fi, l'Orfeó és el propietari de l'edifici i penso que també haurien de poder opinar.

Un altre tema és saber com acabarà tot això. Per desgràcia, em fa l'efecte que la pena no serà massa severa. I ho hauria de ser. Comparant, Bernard Madoff s'ha endut més diners, sí, però ha anat a la presó. Ara s'ha descobert el cas Palau. Em fa por pensar què passarà quan s'investigui Agrupació Mútua, el F.C. Barcelona i tantes altres institucions en què Fèlix Millet ocupava un càrrec important. Ai, la Creu de Sant Jordi.

Going for the 12th

Dedicat al John i al Junior :)