6 mesos

Avui fa 6 mesos que el John i jo ens vam casar. Aprofitant que a més demà és festiu i no ha d'anar a l'oficina, aquesta nit sortirem a sopar. No sé pas on, però intentarem que sigui una vetllada diferent.

Són ja 6 mesos de supervivència (al matrimoni, als Estats Units i a l'enyorança), i espero que en vinguin molts més. Com que encara falta per celebrar l'any de casats, volem demanar un regal avançat al Pau Gasol: segueix defensant com ho vas fer ahir, però menja més pa amb tomàquet i apreta l'atac!

Espero que quan celebrem l'any de casats hi hagi moltes més coses bones per explicar, a part del fet que ja m'estic adaptant.

Bona salut a tots i bon cap de setmana

MVP i a la final

Sí! Intentaré fer-vos un resum telegràfic del 5è partit entre els Lakers i els Spurs, fa mitja horeta que s'ha acabat. Primer quart: decepció, els Lakers perden per 17 punts. Segon quart: comencen les palpitacions, jugar a San Antonio un sisè partit no fa gràcia. Tercer quart: atac de cor, es recuperen gràcies al Koco Bryant. Quart quart: victòria per 92 - 100, triple a l'últim segon de partit.

Han escollit el Koco Bryant com a MVP de la final de la conferència Oest. Ara només falta saber qui serà el rival dels Lakers. És la primera vegada des del 2004 que arriben aquí, i l'alegria es notava per tot arreu.

Focs artificials, més veïns cridant i patint al nostre edifici, i un munt de cares famoses al partit: Jack Nicholson (no es perd ni un sol partit al Staples Center i és dels primers en posar-se de peu quan remunten de manera tan espectacular), Antonio Banderas, Cameron Díaz, Donald Sutherland, Andy García, Dustin Hoffman...

No us penseu que el bàsquet m'agrada des que vaig arribar aquí. Sempre m'havia agradat, i els Lakers i els Bulls havien estat sempre els meus favorits. Ja us aniré fent la crònica esportiva. De bàsquet. De futbol americà no hi entenc massa i ja fa temps que es va acabar la temporada. De bèisbol no en tinc ni idea. De futbol, pse. M'agrada seguir les notícies del Barça, però el Los Angeles Galaxy no es menciona ni per casualitat i si es parla del Beckham és pels diners que guanya, per obres benèfiques, per veure si serà membre de la cienciologia per ser amic del Tom Cruise o pel que la seva dona estigui fent o dient (la seva última perla és que sense tacons no pot pensar).

Em vaig perdre el partit...

Ahir no vaig poder veure el quart partit dels Lakers contra els Spurs. Més ben dit, en vaig veure els dos últims minuts, i la victòria va ser més que ajustada: 2 punts! Vejam què passarà en el proper partit al Staples Center... Aquest no me'l perdré pas, no estaré tan enfeinada com ahir.

Ja us vaig explicar que dilluns es va celebrar el Memorial Day. Dimarts, a la biblioteca, s'esperava un munt de feina espatarrant, i així va ser. Però sabíem d'avançada que només hi hauria una persona disponible, així que em van demanar si podia anar-hi dimarts per donar-los un cop de mà. I sí, m'hi vaig passar gairebé 7 hores fins que tot va tornar més o menys a la normalitat.

El John em va venir a buscar i vam anar a dinar junts, vaig anar a una reunió de grup que va durar dues hores i després vam anar a sopar alguna coseta amb les noies, així que tenia motius més que sobrants per perdre'm el partit.

Espero poder-vos explicar el següent amb més detall.

Bona salut

Memorial Day

Avui és festa. És el Memorial Day: sempre es celebra l'últim dilluns de maig i és un homenatge a tots els americans que han mort en servei a la nació. La primera vegada (1868) va commemorar els soldats de la Unió morts durant la guerra civil americana, i després, els soldats morts durant la primera guerra mundial. Ara es recorda tots els americans morts defensant la nació, com us deia.

Moltes persones van al cementiri, i els qui tenen bandera americana a casa sovint la tenen a mitja asta (o mig pal, com es diu?). A més, hi ha voluntaris que posen banderetes americanes a les tombes del National Cemetery, a Arlington.

A part d'això, és un dia festiu com qualsevol altre: la gent se'n va de picnic o a fer una barbacoa, hi ha més esdeveniments esportius que de costum, els exàmens finals a la facultat ja s'han acabat i tradicionalment es considera que el Memorial Day representa l'inici de l'estiu.

Fa pocs anys, es va aprovar una resolució que reclama que tots els americans, a les 3 de la tarda, deixin el que estiguin fent i dediquin un pensament als herois de la pàtria. També es demana una oració per protegir la nació i serà l'hora en què els serveis públics que estiguin oberts tancaran.

Si voleu saber-ne més, sobretot del que passa encara avui en dia en alguns estats del sud, només cal que googlegeu una miqueta. Hi ha cicatrius que encara no s'han tancat, i com us dic, en alguns estats del sud, encara hi ha qui pensa que Amèrica no està unida i ho celebren diferent.

Sigui com sigui, fins aviat i bona salut a tots

2-1. Ens han tornat la pilota

Mal partit el d'ahir. Els Lakers van perdre de 19 punts a Texas. I s'ho mereixien, tot s'ha de dir. Va fallar la defensa, els rebots van anar gairebé tots a mans del Tim Duncan (no tocava, és de l'altre equip!) i la punteria va anar moooooolt desafinada.

Tot i els punts que va anotar en Koco Bryant, no n'hi va haver prou. Ahir sí que es va veure per què els Spurs van guanyar l'any passat. Esperem que el proper partit, demà dimarts, sigui més favorable als grocs.

I que es recordin dels rebots! Curiós, perquè el crit bàsic que se sent al Staples Center (i a gairebé tots els estadis d'equips de la NBA) és DEFENSE! DEFENSE!

La-Star Odom

Un altre dels meus mots, no hi puc fer res. A hores d'ara segur que ja heu llegit sobre l'últim partit dels Lakers contra els San Antonio Spurs, els campions de l'any passat. Va ser elèctric! La victòria dels Lakers per 30 punts va ser més que merescuda, tot un partidàs.

I ahir, a més, va brillar un jugador que habitualment queda eclipsat pel Koco Bryant o en Pau Gasol: Lamar Odom. Ahir va ser la star del partit. Va gaudir de les seves jugades, va estar molt encertat en els rebots, va afinar en els llançaments... L'única cosa que el va superar van ser les reaccions del Ronny Turiaf durant el partit. El vam veure ballant, fent cares...

Al final, tots dos equips van decidir deixar descansar els jugadors més importants perquè, en realitat, a 5 minuts del final, més o menys, i amb més de 20 punts de diferència, semblava la decisió més sàvia.

A part de la tempesta esportiva d'ahir, en tenim de naturals. En aquests moments, la CNN transmet en directe les imatges d'un tornado que ja fa uns deu minuts ben bons que ha tocat terra a Hennessey (Oklahoma). És espectacular i terrorífic alhora.

Aquí no hem tingut més tornados però està força ennuvolat. De tant en tant veig un trosset de cel blau, però sembla que seguirem passant fresqueta uns dies.

Salutacions de la Rodríguez-Picó americana. Bona salut

Twister

¡VAYA CÓMO ANDA EL TIEMPO!

Això dirien molts després del que va passar ahir. Mireu, mireu:

http://www.latimes.com/news/local/la-me-weather24-2008may24,0,3778061.story

Sé que ha sortit a les notícies, mon pare m'ha comentat que ho va veure. Dos tornados van tocar terra a Riverside, res, a l'altre costat de la muntanya. No estem a Tornado Alley, al centre del país (més o menys el que veieu a la imatge):

Però sí, sí, dos tornados. I s'esperen tempestes per aquest cap de setmana, que a més a més és pont. Ja veurem què passarà, però potser sí que el canvi climàtic ens està afectant, no creieu? De moment, a Los Angeles tenim terratrèmols i tornados. Esperem que els 9 huracans que s'esperen aquesta temporada no ens visitin.

Bona salut a tots