$10

És el preu que volen que els turistes paguin per entrar als Estats Units. Estic indignadíssima! Fins als nassos! Per si no coneixeu el procés de venir de visita, us l'explico. Hi ha una sèrie de països amb els quals els Estats Units han signat un conveni segons el qual no cal un visat per entrar de visita. Espanya és a la llista. Sembla senzill, oi? Si han signat un conveni i no cal visat, hauria de ser fàcil.

Els simples passos a seguir són: contactar amb el Ministeri d'Exteriors o amb l'ambaixada dels Estats Units per omplir un formulari (ESTA). Es pot fer via Internet, i bàsicament s'han de donar les dades personals (més que les que ens demanarien a Hisenda o per demanar un préstec a un banc) i tota la informació possible sobre el nostre viatge als Estats Units: per què hi anem, on ens allotjarem, quan temps hi serem. S'aprofita l'ocasió per demanar una sèrie de preguntes casuals: que pren drogues?, que forma part del partit nazi?, que té intenció d'atemptar contra els Estats Units?, que pateix alguna malaltia mental?, que té SIDA?. Evidentment, el respecte a la llibertat individual que tant els omple la boca no serveix per a tothom.

He de dir que el tràmit és curtet, en uns 10 o 15 minuts ja pot estar enllestit. La resposta és ràpida, però el problema és que fins ara només hem aconseguit que ens donin permís per pujar a un avió o un vaixell amb destinació Estats Units. Si ens deneguen el permís, hem d'anar a l'ambaixada o al consulat i tramitar un visat (triga uns dos o tres mesos en estar llest).

Anem cap a l'aeroport. És millor arribar-hi amb un parell d'hores d'antel·lació: val més assegurar-se que no s'han venut més bitllets del compte i ens quedem sense, i hem de passar la tortura de les mesures de seguretat. Si ho recordeu bé, les mesures de seguretat van augmentar després dels atemptats de l'onze de setembre, i el pitjor de tot és que si s'haguessin implementat les mesures de seguretat que hi havia en vigor en aquell moment, tal desgràcia no hauria passat.

Com que a més el preu del petroli va pujar, la majoria de les companyies aèries (sobretot les nordamericanes) han decidit fer pagar per les maletes. Si marxem una setmaneta, potser amb una maleta n'hi ha prou, però i si hem de marxar tres mesos? És igual, encara que marxeu a viure als Estats Units, et fan pagar per cada maleta facturada. I segons com, per l'equipatge de mà també.

Durant el vol toca omplir el formulari I-94.Tornarem a donar la informació que ja hem donat a l'ESTA i una mica més, i després d'un mínim d'onze hores de vol aterrarem als Estats Units. Allà ens faran fer cua i esperar per passar els tràmits d'immigració i aduanes. Revisaran el nostre formulari I-94, ens prendran les empremtes dactil·lars (de tots els dits) i ens faran una fotografia digital. A més, en aquest moment poden decidir que no ens deixen entrar al país i hem de tornar cap a caseta.

Ara, a més, es vol cobrar 10 dòlars a cada persona que vingui a fer turisme als Estats Units. Estan bojos o què? Estic tan enfadada! La raó que donen és que no volen que els qui paguen impostos hagin de pagar la promoció turística del país. Quina promoció turística?

A no ser que hagin canviat les coses, mai no he vist un anunci de promoció turística dels Estats Units. De Turquia, d'Andalusia, de Catalunya, del País Basc, de Mèxic, de Tailàndia... sí. Dels Estats Units, no. I jo treballava de guia turística!

Em sembla que pixen fora de test. Estats com Califòrnia estan en bancarrota, i potser per això volen cobrar. Però no es deuen adonar que tractar tothom com a terroristes l'únic que farà serà reduir el número de persones que vénen.

El turisme es riquesa: dóna feina a moltíssima gent i el sector de serveis depèn en gran mesura de les persones que decideixen gastar-se els quartos en un altre país. No m'hauria pensat que arribaria a dir això: no em vingueu a visitar! Si és possible, contacteu amb la Comissió Europa o amb un dels vostres responsables polítics per demanar que facin pressió. La decisió no és ferma, aquí hi ha força debat i jo ja he escrit a la nostra representant al Senat exposant-li el meu punt de vista (per si de cas, no li he dit que pixaven fora de test).

Penseu una altra cosa: jo visc als Estats Units i la meva família seria normal que em visités. També és turisme, això? No sabeu com m'agradaria que, si això acaba tirant endavant, la resta de països es posessin d'acord per seguir el mateix protocol amb els ciutadans americans. Sí, és venjança, pura i dura, però és que la majoria estan acostumats que els tractin com a reis. Aquesta majoria ho exigeix i ho espera perquè, segons ells, tenen l'autoritat moral per a fer-ho. Què carai! Tots igual, que l'únic que fem és pujar en un avió i viatjar!

Mireu, vaig a fer alguna altra cosa per calmar-me, perquè fa molt de temps que una notícia no em feia bullir la sang d'aquesta manera. I pels que no coneixeu el John: no és com la majoria, per això m'hi vaig casar :)

La grip nova

No us imagineu quina ràbia em fa llegir els diaris per internet. Quin alarmisme! Regió 7, Avui, El Periódico, El País, La Vanguardia, 20minutos... Cada dia (o gairebé cada dia) me'ls miro per saber què està passant i tenir diferents punts de vista. La majoria coincideixen en ser brutalment alarmistes en quant a la grip nova.

Ara ve la parrafada amb la meva opinió, podeu desconnectar si voleu. Aviam, per començar em sembla alarmista i ridícul que us anunciïn les víctimes de la grip nova una per una. Que ho fan, amb la grip normal? No. Per què? Doncs perquè causaria una onada de pànic que saturaria les urgències encara més i no faria cap bé a ningú. Per què estan tan entestats a espantar-nos, amb la grip nova? Em penso que fins ara només he llegit en una sola publicació el que tots hauríem de recordar: la grip normal mata més de mig milió de persones cada any.

Morirà gent, de grip? Sí. Morirà gent, de grip nova? També. Què podem fer? Doncs el que sempre s'ha fet amb la grip i que resulta ser la millor prevenció: si estem en un dels grups de risc, ens vacunem. Si ens posem malalts, ens quedem a casa, al llit, a covar-ho. D'aquesta manera, a més, s'evita encomanar-la a altres persones. I sabem que tenim ambulatoris que funcionen molt bé (creieu-me, que aquí als Estats Units no en tenim) i que hi podem anar si no ens trobem millor.

Això de tancar les escoles em sembla absurd. Primer, perquè els nanos igualment seran al carrer jugant, o al parc. L'única manera de no agafar la grip és no estar en contacte amb ningú: aviam, quantes persones coneixeu que cada any aillïn la canalla perquè no vegin ni tan sols els pares? Poca broma, que si els pares treballen o van en metro, tren o autobús, tenen moltes més possibilitats de posar-se malalts i contagiar la grip als fills.

A més, si s'endarrereix l'inici del curs, l'únic que es fa és endarrerir el moment en què els nanos estaran en contacte amb altres persones que poden (o no) tenir la grip nova.

Les vacunes encara no són a punt. Parem-nos a pensar per què. Evidentment, no es pot preparar una vacuna per una cosa que no existeix. No es podia preparar la vacuna de la grip nova fins que no existís. I preparar una vacuna és una inversió enorme, de diners i de temps. Si es comença a vacunar abans d'haver passat tots els assajos, es corre el risc de reaccions adverses, i llavors ens queixaríem d'això.

Qui s'ha de vacunar? Doncs a mi em sembla que les persones en situació de risc van primer. I si som objectius, em penso que tots podem dedduir qui són. Si es poden comprar dosis per més persones, endavant, però penseu que per a vosaltres seran gratuïtes, i la inversió de l'estat en vacunes és brutal. A més, aquesta vacuna s'haurà d'administrar en dues dosis.

Mireu com van les coses a casa Noga. El John és professor universitari, en un campus amb més de 10.000 estudiants. És molt possible que acabi agafant la grip, la normal o la nova. Jo sóc asmàtica i només per això ja sóc en un grup de risc, però és que ara sóc en un altre grup de risc i ja m'han comunicat que estic en llista prioritària per rebre la vacuna. Aquí, a més, sovint toca pagar-la.

Vivim a Califòrnia, un dels estats amb un major número d'infectats i amb 144 víctimes mortals, de moment. Som a tocar de Mèxic, el focus originari de la malaltia, i el trànsit de persones entre Mèxic i Califòrnia és constant. A les notícies no ens desgranen les morts una per una, tot i que al principi de l'epidèmia sí que es va declarar l'estat d'emergència. Tot i això, es va mantenir la calma i s'ha donat informació acurada de què cal fer.

Les escoles han començat el curs de manera normal, siguin de primària, secundària o universitàries. S'ha fet una campanya televisiva amb personatges de Barri Sèsam per ensenyar als nens què cal fer: estornudar en un mocador o al braç (no a la mà perquè així es redueix el risc de contagi), rentar-se sovint les mans, dir als pares o als professors si es troben malament, i tenir els nens a casa una setmana si es posen malalts.

Coneixem personalment algú que ha tingut la grip nova. S'ha recuperat plenament, i va anar tot molt ràpid: 4 dies amb el que semblava un refredat i apa, recuperat, sense problemes. Ni tan sols estic segura que hagi pres medicació, imagineu.

De debò que no entenc on es vol arribar amb aquesta alarma social. Sé que la meva situació em fa molt vulnerable a la grip, la nova i la normal, però no em serviria de res deixar-me endur pel pànic i, francament, em molesta molt veure les informacions que veig. No em diuen quantes persones moren d'asma cada any, sense necessitat de grip, i encara que són poques, existeixen. No m'agradaria viure aïllada de tot i tothom per si de cas.

Per cert, si sé quantes persones han mort a Califòrnia és perquè he entrat a la web del CDC, a les notícies diàries només es parla de prevenció. Us passo els enllaços a dues pàgines que sovint s'han passat per alt. La primera em fa sentir millor perquè considera que l'alarma creada en relació a la grip nova és exagerada. La segona és una entrada en el bloc d'una persona que treballa en el món de la sanitat. Aquesta entrada la trobareu en molts altres blocs similars, tots de persones del món sanitari. Són els consells que estem rebent aquí, i la veritat és que funcionen.


http://www.elpais.com/articulo/sociedad/medicos/censuran/alarma/exagerada/creada/pandemia/elpepisoc/20090902elpepisoc_2/Tes

http://gripeycalma.wordpress.com/2009/09/03/

Ahir va ser festa

Ahir vaig honorar com cal la celebració que tocava: era el dia dels treballadors, Labor Day, i no vaig fer gairebé res. És una de les festes federals, tots els estats la segueixen. El John m'explicava que si se celebra el primer dilluns de setembre és perquè no es volia celebrar l'1 de maig, com Rússia. Ai, si és veritat, ja faig bé de dir: "com a les pel·lícules!".

En fi, que el dia del treballador se celebra des de l'any 1882 i es considera que també marca el final de l'estiu. Aquí a Califòrnia, per desgràcia, això coincideix amb la temporada d'incendis forestals. Per a la majoria de la gent, però, vol dir celebrar l'últim picnic a l'aire lliure, buidar la piscina i guardar els bots (sí, molts en tenen).

Avui que tot torna a la normalitat, s'hauria de pensar més en la celebració que toca: el dia internacional de l'alfabetització. Torno a veure una d'aquelles contradiccions que em deixen ben parada: tinc la sensació que els Estats Units són un referent científic i tecnològic a escala mundial, però hi ha més de 40 milions de persones analfabetes. A l'estat de Califòrnia, en concret, un 11% de la població només ha acabat l'educació primària: només han estat a l'escola fins als 13 anys.

Mireu aquestes estadístiques, per ciutats, de l'Institut Nacional per a l'Alfabetització:

http://www.ahalenia.com/id/id11/illiterati.html

Al capdamunt de la llista, la ciutat de Miami, on un 63% de població és analfabeta. Increïble, eh?

Una altra celebració d'avui és el dia del perdó. Sí, deu ser que ens ho prenem tot molt a la defensiva. Ara, que tenint en compte la quantitat de denúncies estúpides que es fan en aquest país, sembla no tenir massa èxit.

Aquesta celebració es remunta al 8 de setembre del 1974: el president Gerald Ford va signar una proclamació presidencial en què perdonava l'antic president Richard M. Nixon per qualsevol mala acció relacionada amb el Watergate.

Per cert, sabíeu que la M. del seu segon nom és per Milhous? La inspiració per als Simpsons?

Intencionats

L'incendi que ha cremat tantes i tantes hectàrees, que ha destruït desenes de cases i que ha causat la mort de dos bombers ha estat intencionat. De veritat que no ho entenc. Quin plaer es pot extreure de veure com es destrueix tot al teu voltant?

La investigació per descobrir el culpable serà intensa, en podeu estar segurs, perquè la persona que va provocar l'incendi està acusada d'homicidi. I això vol dir que la condemna pot arribar a ser la pena de mort.

Aquestes coses aquí es prenen molt seriosament. Si hi ha víctimes mortals, ja veieu que la pena és severíssima. Encara que no hi hagi víctimes, el càstig és fort, i francament ho trobo bé en casos així. No sé si heu sentit a parlar de la norma dels three strikes: a Califòrnia, un cop has comès tres delictes, la pena de presó va d'un mínim de 20 anys fins a cadena perpètua.

Tant se val el delicte: robar una poma perquè tens gana o causar un incendi, si estàs fitxat i és el tercer delicte, ja et pots preparar. Això m'ha dut a la reflexió que potser quan trobin la persona que ha causat l'incendi la condemna serà duríssima.

Els piròmans solen reincidir. No entenc aquesta malaltia, obsessió, o com ho vulgueu anomenar, però aquesta compulsió per veure focs fa que moltes vegades els piròmans ja estiguin fitxats per altres incendis.

Les notícies ja ens aniran informant de com va tot, però el que volem sentir és que finalment s'ha pogut extingir el foc. De moment, està controlat en un 38%, però com que les temperatures segueixen rondant els 40ºC, les previsions són que no veurem el final d'aquest incendi fins a mitjans de mes.

V-J

V-J: Victory over Japan Day. El dia de la victòria sobre Japó. Sí, les abreviatures són tot un món que es mereixen una entrada a part.

Si al final de la segona Guerra Mundial el Japó es va rendir el 14 d'agost, per què se celebra el dia 2 de setembre? Li hauríem de demanar al president Truman, ell va causar l'embolic!

Com us comentava, el Japó va anunciar que es rendia el dia 14 d'agost del 1945, i el govern japonès ho va cablegrafiar als Estats Units. Aquesta és la data que s'observa habitualment. El dia 15 d'agost del 1945 l'anunci es va fer públic a nivell mundial, i va ser aleshores quan hi va haver la majoria de les celebracions espontànies (amb raó).

Més endavant, el dia 2 de setembre del 1945, la cerimònia de rendició formal va tenir lloc a la bahia de Tòquio a bord del USS Missouri, i per això el president Truman va declarar el 2 de setembre el dia de la victòria sobre el Japó.

Un dia i un mes singulars

Ja m'he desfogat amb el blat de moro. Per calmar-me, intentaré recordar que la lluna de setembre també és la lluna de la sang (em fa por saber per què) o la lluna de la fruita (mmmm, que bona!).

Aquest mes és el de la música clàssica, del patrimoni espanyol, dels barrets de la tardor (suposo que deuen ser diferents als de palla de l'estiu per evitar el sol), de square dancing (un ball amb quatre parelles), dels gelats de nabius, de la cortesia, del piano, del pollastre, de la seguretat dels infants, de la mel, d'un millor esmorzar i de la Little League, la lliga de bèisbol infantil. Com sempre, variat i al gust de tothom.

Per fer-ho encara més divertit, avui és el dia de Bison-Ten-Yell, que fa referència a 10 crits de batalla que un imaginari Bison-Ten-Yell va crear i que ara es fan servir en el futbol americà. Quanta imaginació, eh? El que m'impressiona és que aquestes coses encara es recordin i que siguin una part important de la cultura pròpia. Potser és perquè els Estats Units són un país jove, no ho sé.

També és el dia de l'ajustament del calendari. L'any 1751 la Gran Bretanya va publicar un edicte anomenat "Correcció Gregoriana" perquè entrés en vigor l'any següent. Es pretenia sincronitzar els calendaris gregorià i lunar eliminant els dies compresos entre el 3 i el 13 de setembre. A més, fins aleshores l'any nou se celebrava el dia 25 de març, i en aquest edicte es va establir que passés a ser el dia 1 de gener. Preferiria seguir-lo celebrant a la primavera, què voleu que us digui.

I el que em fa més por: és el dia de les decapitacions. Sort que no és un dia oficial nacional aprovat pel Senat o el Congrés, que si no...

La lluna del blat de moro

La lluna del blat de moro, o de la recol·lecció del blat de moro, és la lluna plena del mes de setembre. No calen més explicacions, oi? Aquí el blat de moro és molt popular, i estats com Iowa basen la seva economia en el blat de moro.

Si només fos això, no li tindria massa mania al blat de moro, però és que tot s'ha de complicar. Curiosament, Iowa és un dels primers estats on se celebren eleccions primàries per escollir els candidats a les eleccions presidencials. Per guanyar-hi vots, massa vegades els polítics utilitzen el blat de moro. Moltes subvencions s'otorguen, curiosament, al voltant de les eleccions i per no escalfar els ànims, el blat de moro ha de ser a tot arreu en lloc d'altres productes que serien més adequats.

El millor exemple? El sucre. Gelats, refrescos, iogurt, xarops per la tos, cereals, xocolata, mermelada, sopes preparades, carn, salses... El que vulgueu. Xarop de blat de moro (corn syrup) en lloc de sucre. Per què? Perquè és més barat. Quan a Iowa no hi havia gran cosa, només enormes espais buits, es va decidir promocionar el consum de blat de moro, que allà hi creix molt bé. Els grangers reben subvencions enormes per cultivar blat de moro.

La riquesa de l'estat es basa en el blat de moro, així que ningú no hi vol renunciar. Per assegurar-se que tot anava en la direcció adequada, també es grava (i molt) la importació de canya de sucre. Ara que es pensa en biocombustibles, aquí la recerca es fa sobre l'etanol extret del blat de moro i no de la canya de sucre, tot i que el segon és més eficient.

El xarop de blat moro té altres problemes. Per començar, el gust. Dóna un sabor plàstic als elements, sobretot a la xocolata. Ecssss! No endolceix tant com el sucre, així que se n'han de fer servir quantitats més grans.

Si a algú li ve de gust practicar anglès, llegiu això:

http://www.monografias.com/trabajos50/dangers-of-hfcs/dangers-of-hfcs.shtml

L'article tracta dels perills del xarop de blat de moro, dels seus efectes en la generació que anomena "els nens del blat de moro". S'estableix una relació directa entre xarop de blat de moro i obesitat i diabetis. I a mi m'estranyava haver-me engreixat tant des que sóc aquí! El que em fa ràbia és que tots els menjars porten aquest ingredient incorporat (imagineu-vos-ho, fins i tot els cereals del matí i la carn, i el xarop de la tos!), i és molt difícil i molt car trobar productes orgànics o que no en continguin. Penseu que aquest article arriba a recomanar que es compri en supermercats asiàtics o llatins perquè els productes importats no contenen aquesta substància.

Dues pinzellades perquè entengueu la ràbia i frustració que sento: segons l'article que us he comentat, una ampolla de mig litre de Coca-Cola, Pepsi, Sprite o altres refrescos conté xarop de blat de moro equivalent a 17 cullerades petites de sucre. En mig litre de beguda! Les dones que veuen com a mínim un refresc al dia tenen un 85% més de possibilitats de desenvolupar diabetis, malament.

Copiant també l'article, les persones que utilitzen el xarop de blat de moro com a edulcorant tenen un nivell de triglicèrids un 32% més elevat que el de les persones que fem servir sucre. El cos els metabolitza de manera diferent, i el problema és que el corn syrup impedeix que el cos reconegui que ja hem menjat prou i fa augmentar la gana. A més, es transforma en greix acumulat i bloqueja la resposta de la insulina.

Per demostrar els efectes de manera radical, es va investigar amb ratolins, pobrets. Els que rebien una dieta alta en fructosa (l'ingredient bàsic del xarop de blat de moro) vivien cinc semanes en lloc dels dos anys habituals. I pensar que es continua subvencionant l'ús d'aquesta cosa per a tot!

Em penso que les coses només canviaran quan el sistema sanitari s'acabi d'enfonsar. Em penso que aquí hi tenen prou dades per fer reflexionar sobre la salut dels ciutadans, però ja sabeu que "Poderoso caballero es don dinero".