Fets curiosos per als esquerrans

Avui se celebra el dia dels esquerrans. He trobat una llista de curiositats, aviam què en penseu. En primer lloc, em fan saber que existeix la sinistrofòbia, la por a l'esquerra. També m'expliquen que poques persones són del tot esquerranes: com a exemple, em comenten que molts esquerrans juguen a golf o a bèisbol amb la mà dreta. En canvi, la majoria dels destres són destres al 100% (ja m'enteneu).

Aquí als esquerrans se'ls anomena left-handed, lefties o southpaws, que es va començar a fer servir en el món del bèisbol per referir-se als pitchers esquerrans.

Sabíeu que només el 10% de la gent és esquerrana? Aquí diuen que el dimarts porta bona sort als esquerrans. Si més no, ara, perquè als segles XVI i XVII els consideraven bruixes o bruixots.

El lema dels esquerrans als Estats Units és: "Tothom neix destre, però només els millors ho superen". Potser també ho apliquen als óssos polars, perquè es pensa que tots són esquerrans. I parlant d'animals, corre un rumor que diu que els pops només tenen un braç dret :) Suposo que els científics estan enfeinats provant de confirmar-ho.

El primer dia internacional dels esquerrans es va celebrar el 13 d'agost del 1976. La iniciativa va venir de l'associació Lefthander's International.

Una pregunta més: a Virginia hi ha una ciutat que es diu Left Hand (Mà Esquerra). Els qui hi viuen són esquerrans? :)

Avui no hauria d'escriure

Per què? Perquè és el dia de la mandra! Sí, m'imagino que tots n'hem tingut algun, d'aquests, però d'aquí a fer-ne un dia nacional... Per a no perdre el costum, també toca commemorar un menjar: els s'mores. Us n'ensenyo un parell. És un dolç que sovint es menja als campaments per a escoltes, i em recorda un parell de galetes Maria amb xocolata. Què pot haver-hi més tradicional que els escoltes i aquests dolços?

Que no és el dia dels innocents!

Que quedi molt clar que aquí el dia dels Sants Innocents se celebra el dia 1 d'abril (és April's fool). Avui sembla que s'hagin de celebrar innocentades, perquè és el dia de posar carbassons al porxo dels veïns. Mira, deu ser que algú en tenia masses a l'hort i no sabia què fer-ne. En fi...

Prefereixo pensar que avui és el dia del dòlar (aviam si en regalen per celebrar-ho), el dia per crear (no em diuen què es crea), el dia de "la felicitat existeix" i de les vendes al jardí. És molt habitual, i ara amb la crisi encara més. Sobretot el cap de setmana, la gent fa la paradeta al jardí de casa. Han passat uns quants dies buscant per la casa i recollint el que no volen o no necessiten o no els agrada, i ho venen. Posen cartells a les cantonades, als fanals, alguns fins i tot en diaris o a internet, i apa, a passar el dia.

A més, hi ha categories. Una yard sale és petitona, sobretot es venen peces de roba, joguines, figuretes de decoració... Una garage sale inclou articles més valiosos i una estate sale inclou mobles, electrodomèstics, en alguns casos fins i tot cotxes o motos. És la manera pràctica que algunes famílies tenen de buidar una casa si canvien de residència o si una persona gran que vivia sola mor. Aviam si algun dia en faig fotografies i us les ensenyo. Sorprenent.

Armes als centres educatius

Ja sabeu que als Estats Units la possessió d'armes és un dret constitucional. No sé si us passa el mateix, però quan penso en els Estats Units i les armes, el que primer em ve al cap són els tirotejos en centres comercials o escoles. Per intentar evitar desgràcies, als centres educatius les armes estan prohibides. Aquestes fotografies són d'un centre a la vora de casa.

Els possibles delinqüents utilitzen aquest espai per a les seves conspiracions:

No és broma. Totes les fotografies són d'una escola de jardí d'infància i primària; els alumnes més grans tenen 10 anys. Imagineu-vos-ho: el primer que llegiran són els avisos per a no dur armes, que si no, els expulsen. S'acostumaran a passar pel detector de metalls abans de sortir a jugar al pati. Em fa molta pena que s'hagi arribat a aquests extrems i que la gent encara defensi el seu dret a les armes. No només això, molts estan enfadats perquè no es permet disparar armes de foc al carrer o als parcs naturals.

Només espero que aquestes criatures aprenguin alguna cosa positiva, que els cartells els defensin dels malalts que entren disparant a qualsevol lloc perquè han tingut un mal dia o s'han discutit amb un company de feina.

La compra de la setmana

Mireu què vaig comprar dissabte:

No, pobreta... S'ho va passar bé, ficada al carretó. Em penso que no sabia ben bé què era, se'l va olorar de tot arreu. Us explico millor de què va, aquesta rucada. Aquí la gent va a comprar amb cotxe per molts motius. Sobretot, perquè les distàncies són enormes, però em temo que també és per comoditat, moltes persones no recorden que van néixer amb cames per caminar.

De tant en tant, però, algú va a comprar alguna coseta que s'ha oblidat, carrega més del compte i decideix endur-se el carretó del supermercat. En lloc de tornar-lo, l'abandonen on més els convé. Aquest ens el vam trobar fent la passejada de la tarda davant d'una escola de primària.

La Canela de seguida el va anar a olorar i al final hi va acabar dintre. Originalment, l'escena era ben simple:

Sí, ja ho veieu: tant se'ls en dóna on deixar el carretó, siguin escoles de primària, el jardí del veí, la cantonada, el carril bici, la gespa... És un costum força desagradable, dóna una imatge molt descuidada de la ciutat i dels ciutadans, però és que per desgràcia moltes persones no pensen en els altres.

Penseu que quan anem a comprar hi ha carretons per tot arreu, menys on toca. La majoria ocupen places d'aparcament perquè la gent se'l posa al costat del cotxe, omple el maleter i se'n va sense retornar el carretó a lloc. Suposo que és perquè no hi han de posar cap moneda, si no, em penso que anirien amb més de compte. En fi, que el mobiliari urbà és d'allò més variat.

Patrícia

L'entrada d'avui duu el teu nom perquè és el dia de les germanes :) Aquesta és una de les celebracions més importants fins ara, eh?

La lluna de l'esturió

Què? Us va entrar gana, veient els pastissos? Comença un nou mes, i per tant, torna a tocar celebrar un munt de dades curioses. L'agost serà el mes d'admetre que som feliços, de la diversió familiar, de la revisió de la vista, el mes nacional del golf, dels préssecs, del romanç, de la valoració de l'artista americà, de la salut dels peus, dels negocis des de casa, el mes dels inversors, i el de la qualitat de l'aigua.

La primera setmana és la que jo hauria de celebrar sempre: la semana de fes-te la vida més fàcil. També és la setmana nacional dels pallassos. La segona ja l'aplico, és la setmana nacional del somriure, així com la setmana de l'Elvis i de les pomes. La tercera és la setmana de l'amistat i la quarta, la de ser amable amb la humanitat, la de valorar l'aire condicionat (sobretot aquí) i la de la dansa americana (per cert, quina és?).

I com que sempre va de menjar, avui toca celebrar el dia nacional de la mostassa i del pastís de crema de nabius. Per quedar bé, suposo, també és el dia de l'amistat, del respecte als pares i el dia dels esports.

Ja sabeu que tinc predilecció per la història, i que m'encanten els noms que els indis americans donaven a les llunes. El mes d'agost és la lluna de l'esturió, que es pescava sobretot el mes d'agost a la zona dels Grans Llacs; per això les tribus que vivien sobretot de la pesca la van anomenar així. D'altres tribus en diuen la lluna plena vermella, que és el color que de vegades té ara quan surt. També l'anomenen la lluna del gra, del blat de moro verd i la lluna de la fruita. Que dolç!